Documentació
Notícies d'una ciutat grisa
Conegut tant per les seves novel·les policíaques com pels seus guions televisius, Andreu Martín (1949) ha publicat més d'una trentena d'obres i ha aconseguit amb Veritats a mitges el 14è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil del darrer any.
El llibre descriu l'aprenentatge vital del Pep, un noi que té aquella edat en què un es pensa que si realment s'hi posa amb ganes podrà canviar el món (i ell en té moltes). La seva actitud rebel és comprensible no sols perquè té divuit anys i acaba de començar els seus estudis a la universitat sinó perquè viu a la Barcelona franquista (els fets narrats es remeten concretament al final del 1967). El protagonista estudia filologia catalana, frisa per tenir nòvia, pensa a anar-se'n de casa i busca alguna excusa per poder dir que no suporta el seu pare (el Pep creu que si aconsegueix abandonar el niu familiar "li resultaria més fàcil acomiadar-se de persones odiades que de persones estimades"). La veritat és que el salt dels Escolapis a la facultat (o sigui, "del control més absolut a la llibertat en qüestió de mesos") ha estat mortal per a ell: el Pep és un noi intel·ligent però molt indecís, que estima tant com tem la llibertat, just als antípodes del Lluís, el seu agosarat i temerari germà petit ("ell era rolling i jo beatle"). Tot i que ambdós han unit forces per guanyar terreny en l'àmbit domèstic (per exemple, han aconseguit no anar de vacances a Senillàs i així poder-se quedar sols a Barcelona per anar a lligar a les boîtes), la irresolució del Pep es fa palesa quan està sol. Els dies transcorren enmig d'aquestes batalles casolanes fins que l'aparició d'una jove força atractiva trenca la rutina. Com que el Pep s'adona que el seu pare la rep en privat sense dir-li res a la mare i, a més, a la casa comencen a faltar diners, el noi suposa que es tracta d'una amant. Aquesta suposició no sols el trasbalsa sinó que el convertirà en una altra persona: amb una circumspecció i una cautela extremes, el protagonista, disposat a aclarir les coses, agafa les regnes d'una investigació que ningú no li ha demanat que dugui a terme. Per primer cop sent que està jugant un paper essencial a la vida ("eren moments transcendentals") i està convençut de la seva comesa: desemmascarar el "mentider, mesquí, desconsiderat i traïdor" que durant anys ha fet veure que estimava la seva pobra mare. El marcatge del Pep és implacable i la missió és plena de perills: les passes del seu pare el duran fins als tèrbols carrers del Barri Xino, haurà de colar-se en locals de mala reputació, s'enfrontarà amb facinerosos de pa sucat amb oli... però a mesura que el Pep va resolent aquest misteri comença a adonar-se que el que està realment fent és descobrir l'autèntic drama que du a dins el seu progenitor. Fill d'immigrants, el pare del Pep va arribar a Barcelona sense ni un xavo; amb el seu esforç va convertir-se en taxista i amb la seva simpatia va conquerir el cor de la seva mare, una noia bonica de bona família... i per això va ser acusat d'haver fet un braguetasso i durant tota la seva vida ha hagut de sentir comentaris commiseratius a més de suportar que els cunyats el miressin per sobre de l'espatlla. Totes aquestes consideracions fan de Veritats a mitges una suggestiva novel·la d'aprenentatge: amb el propòsit de comprometre el seu pare, el protagonista arribarà a conèixer no sols l'home que l'ha engendrat sinó que descobrirà moltes de les misèries que amaguen els éssers humans (covardies, enveges, rancúnies, hipocresies i, sobretot, la por d'afrontar els propis errors). A més, quan s'adoni de les debilitats paternes, el Pep aprendrà a acceptar les seves. Comprendrà, per exemple, per què hom fa servir les veritats mitges: les no-veritats es convertiran en eix fonamental de la seva vida quan comenci a mentir per aconseguir l'amor de la Júlia, una noia de qui està perdudament enamorat. Escrita en forma de diari, aquesta obra transporta el lector a una Barcelona grisa on els joves duen fotos del Che enganxades a les carpetes, els capellans escriuen peces teatrals políticament compromeses, està de moda el cinema d'art i assaig i per la televisió emeten Los vengadores i Historias para no dormir. Una Barcelona on hi ha molts grisos i molta por. Una Barcelona on hi ha una burgesia que menysté els immigrants però que conserva hipòcritament les aparences. Veritats a mitges és el retrat d'aquesta ciutat, d'aquesta època i d'aquesta societat. Però sobretot és el retrat d'una etapa de la vida, del moment en què s'esvaeixen moltes il·lusions de la infantesa i es comença una nova existència amb només unes quantes certeses: el moment en què es descobreix que moltes veritats sols ho poden ser a mitges.
Tornar