Obres
Veritats a mitges
Veritats a mitges descriu l'aprenentatge vital del Pep, un noi que té aquella edat en què un es pensa que si realment s'hi posa amb ganes podrà canviar el món. La seva actitud rebel és comprensible no sols perquè té divuit anys i acaba de començar els seus estudis a la universitat sinó perquè viu a la Barcelona franquista (la narració té lloc a finals del 1967). El protagonista estudia filologia catalana, frisa per tenir nòvia, pensa a anar-se'n de casa i busca alguna excusa perquè no suporta el seu pare. La veritat és que el salt dels Escolapis a la facultat ha estat mortal per a ell: el Pep és un noi intel·ligent però molt indecís, que estima tant com tem la llibertat, just als antípodes del Lluís, el seu agosarat i temerari ger-mà petit. Tot i que ambdós han unit forces per guanyar terreny en l'àmbit domèstic. Els dies transcorren enmig d'aquestes batalles casolanes fins que l'aparició d'una jove força atractiva trenca la rutina. En Pep s'adona que el seu pare la rep en privat sense dir-li res a la mare i, a més, a la casa comencen a faltar diners, per tot això el noi suposa que es tracta d'una amant. Això el trasbalsa i el convertirà en una altra persona: amb una circumspecció i una cautela extremes, el protagonista, disposat a aclarir les coses, agafa les regnes d'una investigació que ningú no li ha demanat que porti a terme. Per primer cop sent que està jugant un paper essencial a la vida i està convençut de la seva comesa: desemmascarar el "mentider, mesquí, desconsiderat i traïdor" que durant anys ha fet veure que estimava la seva pobra mare. El marcatge del Pep és implacable i la missió és plena de perills: les passes del seu pare el duran fins als tèrbols carrers del Barri Xino, haurà de co-lar- se en locals de mala reputació, s'enfrontarà amb facinerosos de pa sucat amb oli... Però a mesura que el Pep va resolent aquest misteri comença a adonar-se que el que està realment fent és descobrir l'autèntic drama que du a dins el seu progenitor. Fill d'immigrants, el pare del Pep va arrbar a Barcelona sense ni un xavo; amb el seu esforç va convertir-se en taxista i amb la seva simpatia va conquerir el cor de la seva mare, una noia bonica de bona família... i per això va ser acusat d'haver fet un braguetasso i durant tota la seva vida ha hagut de sentir comentaris commiseratius a més de suportar que els cunyats el miressin per sobre de l'espatlla. Arribarà a conèixer no sols l'home que l'ha engendrat sinó que descobrirà moltes de les misèries que amaguen els éssers humans. A més, quan s'adoni de les debilitats pater-nes, el Pep aprendrà a acceptar les seves. Comprendrà, per exemple, per què hom fa servir les veritats mitges: les no-veritats es convertiran en eix fonamental de la seva vida quan comenci a mentir per aconse-guir l'amor de la Júlia, una noia de qui està perdudament enamorat. Escrita en forma de diari, aquesta obra transporta el lector a una Barcelona grisa on els joves duen fotos del Che enganxades a les carpetes, els capellans escriuen peces teatrals políticament compromeses, està de moda el cinema d'art i assaig i per la televisió emeten "Los vengadores" i "Historias para no dormir". Una Barcelona on hi ha molts grisos i molta por. Una Barcelona on hi ha una burgesia que menysté els immigrants però que conserva hipòcritament les aparences. La novel·la és el retrat d'aquesta ciutat, d'aquesta època i d'aquesta societat. Però sobretot és el retrat d'una etapa de la vida, del moment en què s'esvaeixen moltes il·lusions de la infantesa i es comença una nova existència amb només unes quantes certeses: el moment en què es descobreix que moltes veritats sols ho poden ser a mitges.
Tornar