Obres
"Donar consells a qui l'ha de menester" dins Barcelona, un dia
Donar consell a qui l'ha de menester narra la història d'un jove que va a classes de piano cada dimarts i dijous de cins a set de la tarda. Laseva professora, la senyora Hermínia. Era filla d'un deixeble d'Isaac Albéniz que no tingué sort amb la seva música. Una tarda va arribar a casa de la senyora Hermínia abans que acabés la classe de l'estudiant anterior. S'assegué en el saló isabelí i començà a escoltar la música que sortia del saló. Era una manera de tocar continguda, com si els sons quedessin reduïts a la mínima força expressiva. La música el deixà totalment absort. Quan acabà la senyora Hermínia el feu entrar i li digué que s'assegués al sofà, que escoltaria un antic exdeixeble i que ara vivia a Viena. Quan va acabar de tocar, després d'un larg silenci, la professora li digué que ja no li podia ensenyar res més i que havia vist la música que ni tan sols ella s'havia pogut imaginar mai. La senyora Hermínia feu i el pianista li digué les presentacions pertinents i li aconsellà que anés amb compte, que la música és com la bellesa, mata.
Tornar