Obres
Notes autobiogràfiques
Notes autobiogràfiques són breus anotacions sobre la seva vida particular i íntima, redactades pel poeta català Joan Maragall i Gorina (1860-1911), que, per la seva sinceritat, constitueixen un document de valor inapreciable per a comprendre l'actitud espiritual de la seva obra i de la seva vida. van Ser escrites en dos moments: I) d'octubre de 1885 a maig de 1886, quan el poeta comptava 25 anys; II) el 10 d'octubre de 1910, data que complia l'autor els 50 anys. Aquestes Notes figuren al principi del volum Estudis biogràfics, V de l'edició definitiva de les seves Obres completes, aparegut a Barcelona el 1930. El primer fragment és una meditació sobre la situació personal del poeta. En ocasió d'haver complert els 25 anys fa una revisió i una anàlisi de la seva vida: commemora melancòlicament la seva infantesa; ens parla de la seva preocupació amorosa en la recerca de l'ideal femení; dels seus somnis de glòria (« i ... i fins he cregut que un dia el món tindria interès a conèixer les vicissituds de la meva existència!»); de l'ideal que per a ell constitueix la Bellesa en les seves tres formes de Naturalesa, Art i Amor; de la inquietud de si arribarà algun dia a ser un veritable artista o serà sempre, a causa de el seu caràcter indolent, un «dilettante»; del seu anhel de felicitat, etc. Però en el fons té una gran seguretat en la seva vocació poètica i una gran fe en la vida. Dut per això ens conta com va abandonar la indústria paterna i va ingressar en la Universitat de Barcelona: «Entro per vegada primera en el temple de la saviesa», es va dir. L'ambient universitari, els companys, la nova forma de vida van anar per a ell una revelació, la troballa d'alguna cosa que desitjava ardentment trobar: «això fou per a mi com una terra.de promisión, com si entrés en una pàtria, després d'una absència gairebé inmernorial». I aquest primer fragment ho tanca Maragall amb un gest d'expectació davant la vida, l'amor i l'art. El segon fragment, escrit als 50 anys, molt breu, és una resposta als dubtes i preguntes de la seva joventut: la vida ha estat benèvola per al poeta, que es creia tan feble. Tot s'ha complert: l'amor, la glòria la Possessió de la Bellesa, la seguretat personal- i Maragall, amb la mateixa sinceritat d'abans, afirma que és un home afortunat, una pura criatura de la Providència divina».
Tornar