Documentació
Foc latent
Després de 53 anys de silenci literari, Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927) ha irromput en el món de les lletres catalanes amb una novel·la de 600 pàgines. L’autora havia guanyat el premi Nadal el 1953 amb Siempre en capilla, que va tenir una bona acollida de públic i crítica. Retornada de l’anonimat i les ombres, Lluïsa Forrellad ha declarat que mai no ha deixat d’escriure i que té vuit novel·les acabades. El que no explica l’escriptora és el seu pas a la narrativa catalana, sempre que, tot pot ser, la novel·la que acaba de publicar no hagi estat escrita en castellà i traduïda per un negre. Foc latent narra la vida de Pol Caselles, des del seu naixement el 1875, el dia de la restauració borbònica, fins a la Setmana Tràgica de juliol del 1909. El Pol, fill de pare desconegut i mare morta durant el part, passa la seva infantesa en una propietat agrícola de l’Alt Camp. Després de recórrer mig país com a jornaler entra a treballar de servent en una gran mansió de Sarrià, propietat del baró de Juneda. A la casa hi viuen els barons, l’Isidre i l’Amèlia, matrimoni jove no consumat a causa de la paràlisi que afecta al senyor baró. Més endavant el Pol esdevindrà hereu i propietari de la finca de l’Alt Camp i l’Isidre morirà. El Pol i l’Amèlia, que sempre s’han estimat en silenci, es casaran i aniran a viure a Barcelona.
Crònica social
La novel·la de Forrellad és la història de l’ascensió social d’un ésser de la terra que esdevé propietari rural i burgès barceloní. El llibre és també la crònica social i política dels turbulents temps del tombant de segle, amb la pèrdua de les colònies, l’agitació política, les bombes anarquistes, les vagues obreres, la repressió autoritària, l’eclosió del catalanisme polític, el republicanisme de Lerroux I la Setmana Tràgica, que ens és explicada dia a dia per un barceloní burgès. Foc latent té moltes característiques per ser un llibre popular: una història d’amor, unamica d’intriga I molta informació històrica. La novel·la manté un bon ritme i la història està ben travada. En conjunt, la novel·la de Lluïsa Forrellad és una obra que es fa llegir, amena i entretinguda, sense ser una peça literària de primer ordre.
Tornar