Documentació
Una vida múltiple
Explicava Lobo Antunes la frustració que tenia de veure com s'acabava la vida quan començava a necessitar-la per continuar escrivint. Els seu comentari constatava la impossibilitat d'escriure un grapat més de novel·les, una impotència que es faria extensible a altres aspectes de la vida efímera. Per aquest motiu sempre m'han fascinat els personatges múltiples, els camaleons, els homes que s'inventen a ells mateixos. I aquest seria el cas de Josep Maria Loperena (Lleida, 1938), brillant home de teatre durant anys, advocat guerriller durant el període convuls del tardofranquisme i de la Transició, periodista de primera línia i des de fa poc escriptor. Fa uns mesos publicava la novel·la La casa del fanalet vermell, ambientada durant la vaga del tramvies del 1951, que va obtenir el premi Amat Piniella. Ara presenta un heterodox volum de memòries, ple d'episodis dins de la seva vida plural. Memoria de los otros es un llibre excel·lent, l'anecdotari d'un personatge que ha viscut la vida com una novel·la -o així ho reflecteix-, escrit amb la prosa nerviosa del periodista, amb la mirada diseccionadora de l'advocat i amb la passió de l'artista. Dividit en apartats que no cauen en el parany de veure la història com una epopeia cronològica -l'ordre del temps és una gran mentida-, Loperena fixa moments concrets per mantenir l'atenció del lector i no caure en batalletes. La nostàlgia tampoc no s'imposa com un tatuatge sinó que actua com un tènue fil conductor, un punt poètic, però obviant la malaltissa mirada enrere que devora tants llibres de memòries fins a convertir-los en cartró pedra. La història que ens explica sorgeix des del present, des de la visió vitalista. Per exemple, retrata magníficament el teatre dels cinquanta i seixanta, amb valoracions d'orgull i també crítiques o iròniques. Loperena ens parla d'aquesta memòria dels altres, al costat dels més grans: Rodero, Buero Vallejo, Soler Leal, Alexandre, Salom, Dicenta, Marsillach, Bódalo, Rey, Closas, Prendes, Lemos, Asquerino, Joham, etc. Traça una radiografia de grup, plena de detalls esclaridors sobre un període injustament baquetejat per la pseudomodernitat. En el moment d'incidir en la seva experiència en els casos famosos en què va particiar com a lletrat, els capítols són plens de material de primera mà, de lectura amb perspectiva. No es reprimeix de definir el vedetisme de Boadella en el procès contra Els Joglars, la situació dels implicats en l'intent d'atac a la caserna de Berga o el cas Scala, el tèrbol muntatge, del qual Loperena ofereix unes conclusions que posen la pell de gallina. La memòria de Josep Maria Loperena és una mirada retrospectiva enfocada al futur.
Tornar