Documentació
Adéu a la noia rara
Carmen Laforet, l'autora de Nada, una de les novel.les fonamentals de la postguerra espanyola, va morir ahir a Madrid als 82 anys. L'escriptora que fa anys vivia reclosa i que no publicava des de fa dues dècades, serà incinerada avui en un acte íntim al cementiri de l'Almudena. L'autora era víctima des de feia anys d'una malaltia degenerativa que li afectava la memòria. Un dels seus cinc fills és el també escriptor Agustín Cerezales. Nascuda a Barcelona el 1921, Laforet va passar la infància i la joventut a les Canàries, però va tornar a la capital catalana als 18 anys per estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i Dret. A Barcelona es va instal.lar a casa de l'àvia paterna, situada al carrer d'Aribau. Aquell entorn estudiantil és el que va aparèixer cinc anys més tard a la seva primera novel.la, Nada, escrita a Madrid. Amb Nada es va alçar com a guanyadora de la primera edició del premi Nadal, el 1944. La carrera de crítica i de públic de l'obra va ser fulgurant. Un meteor. Només al cap d'un any de la publicació se'n van fer tres edicions i el 1948 va obtenir el prestigiós premi Fastenrath de la Real Academia Española. La novel.la va ser una de les grans renovadores de la grisa novel.lística de postguerra, comparable a La familia de Pascual Duarte, de Cela, o d'El camino, de Delibes.
POR ESCÈNICA
Després va venir la por escènica. L'autora es va allunyar de l'univers literari fins al 1952 amb la segona novel.la, La isla y los demonios. Sis anys després va publicar La mujer nueva, obra per la qual va obtenir el premi Menorca i el Premio Nacional de Literatura. El 1963 es va editar La insolación, primera part d'una trilogia que no va arribar a completar. El 1970 va publicar La niña y otros relatos. Posteriorment, el seu caràcter retret, la dedicació a la família --es va casar amb Manuel Cerezales i va tenir cinc fills-- i després la malaltia la van sumir en un llarg silenci literari. En els últims anys, gràcies a la promoció del professor portoriqueny Israel Rolón, estudiós de la seva obra, editorial Destino ha recuperat alguns inèdits de l'autora. És el cas de la correspondència entre Carmen Laforet i Ramón J. Sender, que es van cartejar entre el 1965 i el 1975. A més a més, ha recuperat la novel.la La mujer nueva, que narra en clau d'autobiografia espiritual el procés de conversió religiosa d'una dona casada que decideix transformar la seva vida. "Era una dona molt reservada i molt delicada, de pocs amics però molt íntims". Així l'ha definit l'escriptor Antonio Vilanova, que la va conèixer en els anys en què ella estava gestant Nada.
Tornar