Obres
Nada
Nada és la narració en forma autobiogràfica de l'experiència d'Andrea, des que arriba a l'estranya casa de la seva àvia materna al carrer Aribau, per a estudiar a la universitat, fins que abandona, desencantada, la ciutat quan acaba el curs acadèmic i es trasllada a Madrid. En aquell ambient res té a veure amb allò que havia imaginat. La seva àvia viu abandonada a la seva sort enmig d'altres familiars d'una influència més gran. Les relacions entre aquests i Andrea són turmentoses i desfermen turbulentes passions insospitades perAndrea en personatges excepcionals, únics, de baixos instints. Per exemple el seu oncle Román, que acabarà suicidant-se, és un home maniàtic i pertorbador, interessat per la música i la pintura que viu allunyat de la família i que és guanya la vida gràcies al contraban; Andrea descobreix que havia estat amant de la mare d'Ena, una companya de curs i també de la pròpia Ena. La seva tia Angústies refugia les seves frustracions en la religiositat i buscarà en un convent el substitut als seus fracassos, encara que la seva idiosincràsia no sigui inspirada en la idea del cristianisme. Andrea, doncs, xoca frontalment amb aquest ambient, pateix penalitats i descobreix el costat miserable de la vida mentre la seva tieta conca, la vigila per aïllar-la de l'infern d'immoralitat que ella creu que és aquesta ciutat. Quan se'n deslliura, navegarà a la deriva entre la seva vida universitària i la residència amb els seus familiars. És una obra que posa de manifest la sordidesa moral de la burgesia després del trauma de la guerra civil en un ambient gris d'una societat en descomposició. Barcelona serveix de marc i en ella la protagonista, enmig de legoisme i de l'odi, veu reduir-se a res les seves vivències, però queda, com una exposició, la fotografia d'un període històric.
Tornar