Biografies
Barbal, Maria
Maria Barbal (Tremp 1949) Novel·lista. Estudià filologia hispànica i actualment exerceix com a professora d'ensenyament secundari. Es donà a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (1985; premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), que esdevingué una fita important en la narrativa catalana dels vuitanta. És la història d'un desarrelament que té com a punt de referència el seu Pallars nadiu, on ha ambientat moltes de les obres posteriors, entre les quals els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), aquesta última és un llibre de cinc narracionms llargues, de cinc petites novel·les que tenen un lligam entre si. Posteriorment epublica les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), amb les quals obté els premis 1993 de la Crítica, Crítica Serra d'Or i Nacional de Literatura). Ha participat en el volum col·lectiu Barceldones (1989) i ha estat antologada en el volum Narradors de ponent (1987). La novel·la Càmfora (1992) li valgué els premis 1993 de la Crítica, Crítica Serra d'Or i Nacional de Literatura. Posteriorment ha publicat el recull de contes Ulleres de sol (1994) i Escrivia cartes al cel (1996) que s'inspira en el segrest d'uns nens i una mestra francesos l'any 1993. Les seves darreres novel·les són Bari (1998) i Carrer Bolívia (1999).
Tornar