Obres
T ardor
T ardor es titula així perquè transcorre al llarg de la tardor del 1993 i perquè descriu l’ardor (física i existencial) que té el protagonista de l’obra. Joan Argulló, líder d’una banda de rock català, decideix abandonar el tren del circ musical, famós, mediàtic i vivencial just el dia que ha de tenir lloc l’actuació més important de la història del grup, els Vèspron, davant un palau Sant Jordi gairebé ple. A partir d’aquí i a través de la mirada obliqua de Joan Argulló, assistim al seu descens a l’infern de les drogues, l’alcohol i, sobretot, l’autocompassió que el condueix per carrers, per fragments de nocturnitat de la ciutat de Barcelona (Poble Sec, l’Eixample, el Raval, el Xino, Gràcia...). Tot el que fa el protagonista està dirigit a poder alliberar se de l’ardor que el consumeix per dins, fins que l’autodestrucció o la redempció posin el punt final. És una crònica visceral (però que pren una certa distància) del desencant, la radiografia sentimental d’una generació sense més referents que la música (que apareix profussament per tots els racons de l’obra), els instints, l’amor i les temptacions de la nit, crescuda a cavall entre la tendresa i l’amenaça constant de no tenir, literalment, on caure mort. I les morts, que es desgranen en temps real, marquen les diferents etapes d’aquest òpera prima: la de Franco, la de John Lennon, la de Jaco Pastorius, la de Freddy Mercury i la de Frank Zappa.
Tornar