Obres
Tàntal
Tàntal té com a protagonista Eloi Torroella,f ill d'uns aristòcrates arruïnats del camp de Tarragona, decideix viure a Barcelona per desempallegar-se de la molesta influència de la seva mare. A la ciutat coneix a Mateu, amic fidel que l'ajudarà fins al final en totes les seves inquietuds. Eloi, a pesar del seu sorruderia i timidesa, assisteix a una festa a casa d'uns parents de Mateu, on coneix a Eulàlia, prima d'aquell, i a Blai Giberola, nòvio de la noia. De sobte i sense saber per què, però segurament a causa del seu temperament impulsiu i que es compromet amb facilitat, sent un estrany interès per Eulália, li fascina la vivesa i el caràcter dominador de la noia, i es turmenta en comprendre que Blai Giberola no està al nivell espiritual de la noia. Però Blai es mostra amable i humil amb ell, sense sospitar que s'ha interposat en el seu camí, fins que una subtil galanteria d'Eloi amb Eulàlia li descobreix, la realitat de la situació. En la nit de Sant Joan, el jove Torroella confessa a la noia la seva passió i intenta besar-la, però en aquell instant arriba Blai, i Eloi, en lloc d'afrontar la nova situació com hagués desitjat Eulàlia, fuig covardament. Vaga sense rumb per el Paral·lel i segueix a la primera desconeguda que el sol·licita. Però sempre el persegueix el record d'Eulàlia. Malalt i abatut, passa diversos dies en llit, delirant. Ja convalescent, s'instal·la per unes setmanes a la casa de camp de la família Mateu. Les germanes d'aquest, Cándida i Rosa, l’acullen amb simpatia; però Eloi no reacciona i segueix esquerp i amb complex de fracassat. Rosa li recorda espiritualment a Eulàlia, i la seva presència, cosa que l’enerva i li impedeix assossegar-se. La família de Mateu ho interpreta com un signe d’ingratitud, i des d'aleshores es crea al voltant d'Eloi un clima de rancor i d'hostilitat que acaba, després d'una escena violenta amb Rosa, fugint de la casa dels seus amics. Però Mateu surt a buscar-lo i el troba a la ciutat, malferit i mòrbidament abstret. La malaltia, molt agreujada ja, l’ha tornat insensible, i Eloi ho ha oblidat tot i sols monologa incansablement. Llavors Mateu comprèn i es rendeix davant el fat advers del seu amic. Aquesta obra podria subtitular-se: estudi d’un caràcter. El drama espiritual d'Eloi està en el fet que cada vegada que pretén salvar-se del seu destí morbós i arribar a ser un home normal, la neurosi, el seu Tàntal, li surt al pas i el segrestra novament. Encadenat al seu dolor i a la seva soledat, acaba per tancar-se en el seu orgull i confessar, al final de la novel·la, que sols ell posseeix la veritat. Llor es complau en l'evocació dels llocs més típicament barcelonins, donant un gust molt líric i ciutadà a la novel·la.
Tornar