Documentació
"No m'agrada escriure sobre personatges heroics"
Es publica el llibre El cor de les pedres, Premi Joanot Martorell 1999
El cor de les pedres (Premi Joanot Martorell 1999 i editada per Bromera) és la segona novel·la que aquesta autora, acostumada a escriure per a joves, adreça als lectors adults. Narrada en primera persona i ambientada en bona part a la Barcelona de la Guerra Civil i la postguerra, la història recorre la vida de la Carme, una dona a qui la vida se li va escapant a cada instant "Crec que quan un lector llegeix una novel.la en primera persona se sent molt més
pròxim al protagonista, i això dóna agilitat"
M.C. La novel.la s'ha anunciat com un salt cap a la narrativa d'adults en la seva trajectòria...
G.Ll. Ben bé no és un salt, perquè el meu estil no ha canviat gaire. El que canvia és la temàtica i la llibertat a l'hora d'escriure per utilitzar qualsevol
paraula. En narrativa juvenil t'has de controlar una mica perquè no pots pretendre que els nanos hagin de recórrer constantment al diccionari per entendre el que llegeixen. Tret de la temàtica, no ha suposat un canvi important. D'altra banda, tampoc no ha estat un salt en el sentit de pujar un esglaó. Moltes vegades es qualifica la literatura juvenil com a literatura de segona categoria. Però per mi resulta més difícil escriure per a joves que per a adults.
M.C. Per què?
G.Ll. Per l'esforç de mesurar-te, tant en la qüestió temàtica com en el lèxic, l'estructura de les frases, els pensaments... En el cas de la literatura juvenil, segons quines situacions val més no plantejar-les perquè poden portar polèmica i, fins i tot, escàndol.
M.C. Tot i aquest alliberament, l'estil continua recordant l'agilitat de les novel.les juvenils.
G.Ll. Segurament, perquè la vivacitat i l'agilitat són característiques de la meva prosa. Això no ha canviat i crec que seguirà formant part del meu estil. No m'agrada entretenir-me amb descripcions. Prefereixo anar a l'essència de les coses, tant quan plan-tejo un personatge com en les accions que passen a la novel·la. Fins i tot els pensaments també són força contundents. Crec que per això les meves novel.les són fàcils de llegir...
M.C. I fàcils d'escriure?
G.Ll. Porten les seves hores, però no gaire esforç. A mi no em costa gaire escriure. Poques vegades m'he sentit encallada en algun punt o se m'ha fet feixuga la història. Tampoc no reviso gaire els textos, simplement van sortint. Això sí, volen el seu temps.
M.C. Aquesta contundència es reforça amb una narració en primera persona.
G.Ll. Crec que quan un lector llegeix una novel·la en primera persona se sent molt més pròxim al protagonista, i això dóna agilitat. També em sento molt còmoda utilizant la segona persona i hi he fet alguna narració curta. Però reconec que és més feixuc de llegir i que requereix un cert esforç.
M.C. La novella abasta els vuitanta anys de vida de la protagonista, però es concentra en l'època de la Guerra Civil i de la primera postguerra. ¿Li ha ha interessat més reflectir el món interior de la protagonista que no pas el context exterior?
G.Ll. Del món exterior i de l'es-cenari històric i físic només en dono unes pinzellades imprescindibles per situar la història. Però sobretot m'interessen els personatges, tant la dona protagonista com els que es mouen al seu voltant. A la novel·la, els personatges tenen molta més força que no pas l'entorn o l'època històrica.
M.C. La protagonista d'El cor de les pedres no és una persona gaire compromesa amb el moment que viu, però, en canvi, s'implica molt en tots els problemes dels que l'envolten.
G.Ll. Durant la Guerra Civil, que és l'època en què s'hi hauria pogut comprometre, té només disset o divuit anys i un control per part dels seus pares que li impedeix sortir al carrer per viure la situació política i social d'aquell moment. En canvi, com que la seva vida és tan petita i amb tantes limitacions, viu molt de prop totes les circumstàncies en què es mouen les vi-des de les persones que l'envolten.
M.C. ¿Se sent més còmoda escrivint sobre vides petites?
G.Ll. El cert és que, tant en narrativa juvenil com en el poc que he fet per a adults, mai no he escrit sobre personatges heroics. Parlo de coses molt quotidianes. En el cas de la narrativa juvenil, ho he buscat conscientment, per-què penso que és important que els joves s'identifiquin amb els personatges quan llegeixen una novel.la realista. Qualsevol persona del carrer es pot identificar amb un personatge a qui li passen coses senzilles, perquè el noranta per cent de les nostres vides és així.
M.C. Com a autora, ¿també ha buscat la identificació, mentreexplorava el món interior d'un personatge femení?
G.Ll. Segurament m'ho ha fet més fàcil. Però també he intentat i, de fet, ja ho he fet en narrativa juvenil, crear per-sonatges protagonistes masculins. De tota manera, em costa una mica més fer-los actuar. Per perfilar-los he hagut de fer un esforç més gran d'imaginació.
M.C. ¿Ha estat la primera vegada que ha pogut escriure obertament de sexe?
G.Ll. Sí, i a lanovel·la hi ha escenes amb força contingut eròtic. En la vida de les per-sones adultes el sexe té un pes important i és lògic que hi aparegui. En aquesta novel·la apareix en dos o tres
moments puntuals i crec que ha estat tractat d'una manera molt respectuosa. Al principi de la novel·la hi ha una situació concreta amb un alt contingut sexual, que potser porta una càrrega de tensió més forta pel fet que també hi apareixen nens. Però no ho vaig buscar de manera deliberada. Normalment les novel·les se m'escriuen. Mai no sé què passarà. Em trobo amb situacions i me'n surto com puc.
M.C. En aquest cas, sembla que sabia on volia arribar. De fet, el primer capítol desvela algunes claus del destí de la protagonista.
G.Ll. El que el lector no sap és que la primera part de la novel.la va ser feta després d'acabar-la. Inicialment, la novel·la començava amb la biografia de la protagonista i no pas amb el primer capítol, que ens la presenta quan ja té vuitanta anys. Quan escric planifico poc. Potser per aquest motiu he hagut de deixar algunes novel.les a mig fer, perquè no sabia com continuar-les.
M.C. En el moment de la vellesa, la protagonista té la impressió d'haver passat mitja vida vivint i mitja morint. ¿La vida l'ha estafat?
G.Ll. Per a ella, l'únic important que ha viscut és la seva infantesa i la joventut. Arri-ba un moment determinat en què la seva vida comença a passar en tons grisos i sense res que pugui ser remar-cable. Per això la novel.la s'atura amb detall a la part de la joventut i de la infantesa i passa molt ràpidament pel que seria la maduresa, que és l'etapa en què ella no troba res.
M.C. No troba el cor de les pedres.
G.Ll. Exacte. Quan era petita es passejava per uns jardins on hi havia un estany artifical amb peixos i pedres. Es mirava les pedres i pensava que potser al cor s'hi amagaven tresors. Això podria representar les expectatives que tenia de la vida. Però, cap al final d'El cor de les pedres, ella mateixa reconeix que al cor de les pedres no hi havia res.
M.C. ¿Tornarà a la narrativa juvenil o l'aposta per la literatura per a adults és ferma?
G.Ll. Vaig fer nou novel·les per a joves en set anys i vaig quedar-ne una mica esgotada i saturada. Ja no sabia quins personatges diferents podia inventar-me. Necessitava fer aquest canvi i, de moment, no tinc cap intenció de tornar-hi. Abans crec que escriuria per a nens petits. En aquests moments tinc entre mans una altra novel·la per a adults i moltes idees per a possibles novel·les.
M.C. Quan s'escriu per a joves, ¿un està obligat a parlar de segons quins temes?
G.Ll. Jo sempre he escrit sobre el que m'ha vingut de gust. I, sincerament, quan vaig c-mençar a escriure per a joves feia molt de temps que no llegia literatura juvenil i no sabia ni el que es feia ni el que hi havia al mercat. En coneixia alguns autors, però no n'havia llegit gaire. Mai no he estat condicionada per les tendències.
M.C. I per les tendències socials? Hi ha certs temes més oportuns per a cada moment: les drogues, l'anorèxia...
G.Ll. El que està clar és que, si vols fer literatura realista, t'has de centrar en el moment que estàs vivint i has de donar als lectors elements amb els quals es puguin identificar. Ara no es pot parlar de temes kumbaiàs. Hem de parlar de temes que interessen, que són al carrer i que són els que els joves comenten perquè els preocupen. Quan vaig escriure El diari de la Neus, l'única novel·la que he planificat fins al final, vaig voler ser molt crua. Aquesta nove·.la explica la història d'un noi que queda paraplègic a causa d'un accident de moto. Suposo que, en el fons, ho vaig fer perquè els meus fills també començaven a circular en moto i era una manera d'alertar els joves del perill amb què es podien trobar. Ho vaig fer molt cruament i amb una intenció volgudament moralista.
M.C. ¿Aquesta intenció és habitual?
G.Ll. D'una banda, sóc mestra, i de l'altra, mare. Segura-ment sempre hi ha una mica d'intencionalitat. En el meu cas, he volgut transmetre aquells valors que considero que són posititus. I estic convençuda que els joves també els veuen com a positius, encara que, de vegades, potser s'entestin a dissimular-ho. Es tracta de posar en relleu els sentiments, en-front del passotisme sota el qual s'amaguen alguns jo-ves.
M.C. Aquesta responsabilitat des-apareix amb els adults...
G.Ll. Sí, llavors tot brolla molt més lliurement. I que cadas-cú ho interpreti com vulgui.El cor de les pedres no és una persona gaire compromesa amb el moment que viu, però, en canvi, s'implica molt en tots els problemes dels que l'envolten.
M.C. ¿Se sent més còmoda escrivint sobre vides petites?
G.Ll. El cert és que, tant en narrativa juvenil com en el poc que he fet per a adults, mai no he escrit sobre personatges heroics. Parlo de coses molt quotidianes. En el cas de la narrativa juvenil, ho he buscat conscientment, per-què penso que és important que els joves s'identifiquin amb els personatges quan llegeixen una novel.la realista. Qualsevol persona del carrer es pot identificar amb un personatge a qui li passen coses senzilles, perquè el noranta per cent de les nostres vides és així.
M.C. Com a autora, ¿també ha buscat la identificació, mentreexplorava el món interior d'un personatge femení?
G.Ll. Segurament m'ho ha fet més fàcil. Però també he intentat i, de fet, ja ho he fet en narrativa juvenil, crear per-sonatges protagonistes masculins. De tota manera, em costa una mica més fer-los actuar. Per perfilar-los he hagut de fer un esforç més gran d'imaginació.
M.C. ¿Ha estat la primera vegada que ha pogut escriure oberta-ment de sexe?
G.Ll. Sí, i a lanovel·la hi ha escenes amb força contingut eròtic. En la vida de les per-sones adultes el sexe té un pes important i és lògic que hi aparegui. En aquesta novel·la apareix en dos o tres
moments puntuals i crec que ha estat tractat d'una manera molt respectuosa. Al principi de la novel·la hi ha una situació concreta amb un alt contingut sexual, que potser porta una càrrega de tensió més forta pel fet que també hi apareixen nens. Però no ho vaig buscar de manera deliberada. Normalment les novel·les se m'escriuen. Mai no sé què passarà. Em trobo amb situacions i me'n surto com puc.
M.C. En aquest cas, sembla que sabia on volia arribar. De fet, el primer capítol desvela algunes claus del destí de la protagonista.
G.Ll. El que el lector no sap és que la primera part de la novel.la va ser feta després d'acabar-la. Inicialment, la novel·la començava amb la biografia de la protagonista i no pas amb el primer capítol, que ens la presenta quan ja té vuitanta anys. Quan escric planifico poc. Potser per aquest motiu he hagut de deixar algunes novel.les a mig fer, perquè no sabia com continuar-les.
M.C. En el moment de la vellesa, la protagonista té la impressió d'haver passat mitja vida vivint i mitja morint. ¿La vida l'ha estafat?
G.Ll. Per a ella, l'únic impor-tant que ha viscut és la seva infantesa i la joventut. Arri-ba un moment determinat en què la seva vida comença a passar en tons grisos i sense res que pugui ser remar-cable. Per això la novel.la s'atura amb detall a la part de la joventut i de la infantesa i passa molt ràpidament pel que seria la maduresa, que és l'etapa en què ella no troba res.
M.C. No troba el cor de les pedres.
G.Ll. Exacte. Quan era petita es passejava per uns jardins on hi havia un estany artifical amb peixos i pedres. Es mirava les pedres i pensava que potser al cor s'hi amagaven tresors. Això podria representar les expectatives que tenia de la vida. Però, cap al final d'El cor de les pedres, ella mateixa reconeix que al cor de les pedres no hi havia res.
M.C. ¿Tornarà a la narrativa juvenil o l'aposta per la literatura per a adults és ferma?
G.Ll. Vaig fer nou novel·les per a joves en set anys i vaig quedar-ne una mica esgotada i saturada. Ja no sabia quins personatges diferents podia inventar-me. Necessitava fer aquest canvi i, de moment, no tinc cap intenció de tornar-hi. Abans crec que escriuria per a nens petits. En aquests moments tinc entre mans una altra novel·la per a adults i moltes idees per a possibles novel·les.
M.C. Quan s'escriu per a joves, ¿un està obligat a parlar de segons quins temes?
G.Ll. Jo sempre he escrit sobre el que m'ha vingut de gust. I, sincerament, quan vaig c-mençar a escriure per a joves feia molt de temps que no llegia literatura juvenil i no sabia ni el que es feia ni el que hi havia al mercat. En coneixia alguns autors, però no n'havia llegit gaire. Mai no he estat condicionada per les tendències.
M.C. I per les tendències socials? Hi ha certs temes més oportuns per a cada moment: les drogues, l'anorèxia...
G.Ll. El que està clar és que, si vols fer literatura realista, t'has de centrar en el moment que estàs vivint i has de donar als lectors elements amb els quals es puguin identificar. Ara no es pot parlar de temes kumbaiàs. Hem de parlar de temes que interessen, que són al carrer i que són els que els joves comenten perquè els preocupen. Quan vaig escriure El diari de la Neus, l'única novel·la que he planificat fins al final, vaig voler ser molt crua. Aquesta nove·.la explica la història d'un noi que queda paraplègic a causa d'un accident de moto. Suposo que, en el fons, ho vaig fer perquè els meus fills també començaven a circular en moto i era una manera d'alertar els joves del perill amb què es podien trobar. Ho vaig fer molt cruament i amb una intenció volgudament moralista.
M.C. ¿Aquesta intenció és habitual?
G.Ll. D'una banda, sóc mestra, i de l'altra, mare. Segura-ment sempre hi ha una mica d'intencionalitat. En el meu cas, he volgut transmetre aquells valors que considero que són posititus. I estic convençuda que els joves també els veuen com a positius, encara que, de vegades, potser s'entestin a dissimular-ho. Es tracta de posar en relleu els sentiments, en-front del passotisme sota el qual s'amaguen alguns jo-ves.
M.C. Aquesta responsabilitat des-apareix amb els adults...
G.Ll. Sí, llavors tot brolla molt més lliurement. I que cadas-cú ho interpreti com vulgui.
Tornar