Documentació
Gemma Lienas guanya el Llull amb una novel·la sobre la separació matrimonial
Després de fer una incursió en castellà amb Anoche soñé contigo , editada a Planeta, Gemma Lienas (Barcelona, 1951) torna al català de la mà de la mateixa editorial i ho fa a través d'una porta que han traspassat autors tan dispars com Baltasar Porcel, fa dos anys, i Màrius Carol, l'any passat. Ahir, en un sopar a l'Hotel Arts de Barcelona, l'autora va resultar guanyadora de la XXIII Edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 60.100 euros, amb un tema que ja havia tractat en el seu èxit juvenil Així és la vida, Carlota , editat a Empúries. En aquest cas, Lienas també reflexiona sobre la separació matrimonial, però ho fa en una novel·la d'unes 200 pàgines narrada per un nen de sis anys que és testimoni del procés de separació dels seus pares. El nen és enganyat pels adults amb fórmules èticament dubtoses per consolar-lo, com dir-li que el seu pare és al cel, quan de fet ha marxat de casa. El joc s'acaba quan la criatura descobreix les mentides dels qui l'envolten i que el lector coneix gràcies a petits diàlegs que manté amb la mare, el pare i la mainadera. Al llarg de la novel·la, però, l'única veu en primera persona és la del nen, una veu, per tant, planera, i que el lector ha de completar per acabar entenent què passa en realitat. Lienas va declarar: "El conflicte emocional m'interessa molt. Intento jugar amb l'equilibri i el desequilibri emocional dels personatges". Amb aquesta temàtica com a eix central de la novel·la, Lienas pot parlar també de la mort, de l'amor, del desencís i de temes recents com la caiguda de les Torres Bessones, fent una narració costumista que situa en el si d'una família benestant de Barcelona, un ambient que ella coneix prou bé, ja que és filla d'un petit industrial català i una mare francesa, educada al Liceu Francès i estiuejant a l'Empordà. Lienas, coneguda sobretot per les seves novel·les juvenils, té certa tirada als temes psicològics. A Bitllet d'anada i tornada va tractar la qüestió de l'anorèxia, que ella havia conegut gràcies a una temporada en què va treballar en un despatx de psicòlegs. El llibre va obtenir el premi Odissea, que edita Empúries, el 1998. A la mateixa editorial ha publicat El diari lila de Carlota , un diari sobre una adolescent que comença a descobrir el feminisme. El món de la dona també el va tractar fa temps a Vivir sin ellos. Los hombres no son imprescindibles , que, com indica el títol, és una guia per a dones que després d'una ruptura amb la parella han d'afrontar la vida soles i, moltes vegades, tirar endavant una família. La mateixa Lienas va viure una separació matrimonial en una Espanya prèvia a la llei del divorci i quan els seus dos fills eren molt petits, tal com explica en la seva pàgina web. De fet, el nen tenia una edat similar a la del narrador de la novel·la, circumstància que fa pensar que hi ha elements autobiogràfics que han ajudat l'autora en la versemblança de la ficció. En aquest sentit, Lienas reconeix que "hi ha emocions viscudes per mi, però la història no té res a veure amb el meu divorci". Actualment, l'autora viu entre Barcelona i Estrasburg, on treballa el seu nou company, un científic internacional com protagonista d 'Anoche soñé contigo , que és una biòloga. Recollir un premi no li va venir de nou ahir al vespre, ja que en el palmarès de Lienas hi ha el Recull de Blanes, amb la narració El gust del cafè; l'Andròmina dels premis Octubre de València, amb Vol nocturn ; i el Ramon Muntaner, amb Dos cavalls , tots tres rebuts curiosament el 1987. En el seu currículum professional també destaca el fet que Lienas ha treballat en el món editorial. Va ser responsable d'edicions al Grup Promotor, del grup Santillana; de Cruïlla, del grup SM; i va tornar al Grup Promotor quan es va vincular a Alfaguara com a directora d'edicions. Bona part de la seva obra juvenil ha estat editada a Empúries i a Cruïlla, i Així és la vida, Carlota ha estat traduïda al castellà, el serbocroat, el brasiler i l'alemany. El llibre, el més exitós de l'autora, va ser guardonat fa tretze anys amb la menció d'honor de l'International Of Books for Youth i finalista del Premio Nacional de literatura el 1991. D'aquest personatge també ha publicat Ets galàctica, Carlota! i el diari lila. Lienas ha presentat El final del joc amb el títol La mirada de l'Adrià . La novel·la ha guanyat per 5 a 2 en un jurat format per David Castillo, Pere Gimferrer, Gabriel Oliver, Valentí Puig, Carles Pujol, Antoni Vilanova i l'editor de Planeta Emili Rosales. En aquesta ocasió, es van presentar 71 novel·les i no n'ha quedat cap finalista. Tampoc s'ha lliurat cap guardó de novel·la negra, com va passar l'any passat, en què va resultar guanyadora Olga Xirinacs.
Tornar