Documentació
La pèrdua de la innocència
El final del joc (premi Ramon Llull 2003) és la història d'un divorci narrada a través d'una innocent mirada infantil. El relat comença l'11 de setembre del 2001, quan l'Adrià, de 6 anys, encén la tele i veu com cauen les Torres Bessones. Paral·lelament, a casa seva assistim a l'esfrondament metafòric dels dos pilars que l'han vist néixer i créixer, el pare i la mare. En Toni i l'Amanda acaben de separar-se i, sense saber-ho, el petit Adrià inicia un recargolat procés d'adquisició de consciència que acabarà fent-li entendre moltes coses que ara desconeix. Gemma Lienas comença el relat explicant que l'Amanda li diu al seu fill que han perdut el papà. "No pateixis, que ja el trobarem", respon el nen. A mesura que passa el temps, el petit veu com la mare plora cada dia més i s'adona que ell també enyora molt el seu extraviat pare. Alhora, l'Adrià sent les converses dels adults que l'envolten i es veu incapaç d'entendre tot el que diuen. Divorci, custòdia, horari de visites..., aquests, i molts més, són els termes que es veu obligat a desxifrar. Per això s'esforça i intenta interpretar, a la seva manera, tot el que escolta, convertint, involuntàriament, situacions amb gran càrrega dramàtica en fets que poden arribar a ser còmics i que caricaturitzen el món adult. Tota la confusió que pateix el nen -que s'encomana al lector- ve donada per l'existència d'una situació que el supera, que escapa a la seva, encara tendra, capacitat d'entendre la vida. De la mateixa manera, els personatges que l'envolten no semblen gaire disposats a facilitar-li les coses explicant-li el que passa, actuen d'una manera que només contribueix a reforçar l'embolic en què l'Adrià està immers. D'una banda, les afirmacions de la mare, com ara: "El papà ja no ens estima" i "Ja no tens papà, per nosaltres és mort", exemplifiquen de manera clara una actitud egoista i torturada, pròpia del món adult. En la major part de l'obra, l'Amanda sembla més preocupada per fer-li la vida impossible al seu exmarit que per triar allò que més convé al seu fill. D'altra banda, el pare sembla comprar l'Adrià amb regals cars i permetent-li tot allò que la mare li prohibeix.
FILTRE DE SENTIMENTS
Enmig d'aquesta batalla trobem el personatge del fill, que, sense voler-ho, actua com una mena de filtre que empetiteix i ridiculitza els sentiments dels seus progenitors: la solitud i el desengany de la mare, la incomunicació que condueix a tants malentesos, les dificultats per començar de nou... La inexperiència de l'Adrià i la negativa per part dels seus pares d'explicar-li les coses tal com són el portaran a confondre la realitat amb la ficció i a creure coses tan inversemblants com ara que un advocat és un home que endreça armaris o que es pot anar al cel a buscar gent que ha mort i tornar a la Terra. Al llarg de la novel·la, l'Adrià va deixant enrere el món de la infantesa i adquireix una nova consciència de la vida, una consciència que li farà veure que el seu pare mai s'ha perdut ni s'ha mort, sinó que s'ha separat de la mare, i que li permetrà entendre que no pots anar al cel i tornar perquè "quan et mors ho fas per tota la vida". Nascuda a Barcelona l'any 1951, Gemma Lienas ha treballat sempre, des de l'ensenyament o des de l'edició, vinculada al món dels joves. Actualment viu a Estrasburg i es dedica únicament a escriure. La part més extensa de la seva obra la trobem dins de la novel·la juvenil amb exponents comara Cul de sac , amb vint-i-quatre edicions , Dos cavalls (premi Ramon Muntaner 1987) , Així és la vida, Carlota (menció d'honor de l'International of Books for Youth el 1990 i finalista del Premio de Literatura el 1991) , Ets galàctica, Carlota , amb quinze edicions , Bitllet d'anada i tornada (premi l'Odissea 1998) i El diari lila de la Carlota (menció d'honor del premi UNESCO). Pel que fa a la novel·la infantil, en l'obra de Lienas trobem La lluna en un cove, La meva família i l'àngel i El maximal , conte escrit per a una sèrie de televisió. També ha conreat la novel·la i el conte per adults amb Vol nocturn (premi Andròmina 1987) i El gust del cafè (premi Recull 1987). Anoche soñé contigo , la seva primera obra en espanyol, va ser la seva entrada a l'editorial Planeta.
TRES ANYS D'INVESTIGACIÓ
Lienas ambienta la seva última obra , El final del joc , en la Barcelona actual i, després d'haver dedicat tres anys a investigar el llenguatge infantil, escriu a través de la veu narrativa de l'Adrià. Així aconsegueix un estil original i desproveeix els conflictes de tota càrrega dramàtica. El que més interessa a l'autora és el retrat psicològic dels personatges i dels seus dilemes emocionals. Des dels seus 6 anys, el protagonista intueix algunes coses però en desconeix moltes altres, així que ens explica tot el que veu i va construint un retrat devastador del fracàs sentimental dels seus pares. L'agilitat narrativa, les enginyoses ocurrències de l'Adrià, les reaccions que té davant dels continus xantatges als quals el sotmeten els seus progenitors, tot, s'enllaça per donar lloc a una novel·la dinàmica que, sens dubte, ens farà pensar en les veritables víctimes d'un divorci i en tot allò que no s'ha de fer si volem ajudar-les. El final del joc és una mena de finestra que dóna a l'egoisme adult, a la tendresa infantil i, sobretot, a la pèrdua de la innocència.
Tornar