Biografies
Jarnés, Benjamín
La seva família era molt nombrosa: va ser el dissetè de 22 germans. Pedro Jarnés Aznar, set d'un primer matrimoni i tretze d'unes segones nupcias contretes amb Bernabea Millán Villagrasa. Aquest Pedro Jarnés va ser aficionat a la poesia i va escriure coples i romanços de cec, alguns dels quals van arribar a imprimir-se. Va ingressar en 1900 al Seminari de Belchite i després al Seminari General Pontifici de San Valero i San Braulio quan comptava deu anys, més per tenir una educació gratuïta que per verdadera fe religiosa, però després va passar, donats els estretors econòmics de la seva família, al Seminari de San Francisco de Paula, reservat als estudiants pobres, fins a 1909, any en què abandona després d'acabar el segon curs de Teologia. El febrer de 1910 s'incorpora al Regiment d'Infanteria Aragó número 21, amb batalló a Barcelona, i un any més tard, el 1911, és ascendit a sergent. Destinat a Saragossa en 1912, va alternar la seva professió de militar amb els estudis de Magisteri, matriculant-se aquell mateix any a l'Escola Normal Superior de Mestres com a alumne lliure, i aquell mateix any de 1912, el llavors sergent Benjamín Jarnés publica un fullet de setze pàgines titulat La obediència militar, que va obtenir el primer premi en el certamen litera rio celebrat al Cos el dia 16 de Març de 1912. Es va casar amb Gregoria Bergua el 1916. Destinat a Euga el 1917, comencen les seves col·laboracions periodístiques a La Crónica de Aragon, El Pirineo Aragonés, El Pilar i La Unión. El 1920 s'instal·la a Madrid. Allà va ser crític de la Revista de Occident, que dirigia José Ortega i Gasset. Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar Mèxic, però va tornar molt malalt el 1948. Va col·laborar a més en les revistes Alfar, La Gaceta Literaria, Creu i Ratlla, Ronsel, Proa... Publica Mosén Pedro, editat per la Biblioteca Pàtria el 1924. La seva primera novel·la important, saludada i comentada per importants escriptors, data de 1926, El professor inútil (1926), on s'aprecia l'intelectualisme i la tendència assagística típica entre els integrants del Noucentisme. L'esmentada obra inaugura la col·lecció Nova Novarum de la Revista de Occidente. De nou publicada la seva següent novel·la, El convidat de paper (1928), rep una carta en suport d'Azorín. El 1980 es va donar a conèixer la inèdita Su línia de foc, composta el 1938, i corregida a Mèxic dos anys després, en la que porta acabo una profunda reflexió sobre la Guerra Civil espanyola. La localitat de Fonts d'Ebre (Saragossa) compta amb un Institut d'ensenyament secundari que porta el seu nom.
Tornar