Obres
Zapata als Encants
Zapata als Encants la conformen tres relats tragicòmics. El corrector Lotari que redacta una biografia de Zapata per a l'enciclopèdia projectada pel factòtum jubilat d'un empori editorial, el vidu Ferran que dirigeix una sucursal de la indústria química alemanya i intenta redimir un amic de la infantesa caigut en desgràcia, l'obès Ximo Ximoique es vol curar de l'empatx teoricoideològic del passat; tots ells i molts d'altres (el llibre és ple de personatges menors i històries col·laterals) són portaveus de l'escriptor. Un escriptor que defuig els tòpics del realisme de postguerra, però utilitza la literatura per criticar els problemes del medi social. El llibre comença als Encants. No és una casualitat. Els Encants són la memòria viva d'una Barcelona que creix i es renova cada dia. Als Encants hi ha de tot: pintures, llibres, documents, objectes; allò que reflecteix els modes de pensar i de viure, els valors i les creences d'una comunitat, la cultura que es comparteix i s'aprèn, entre els membres de distintes comunitats: d'aquí l'agressivitat dels moros, els gitanos, els hindús que circulen pels Encants contra el vell editor que els exclou de les seves enciclopèdies. Als Encants, el corrector Lotari estira el fil de múltiples i variades històries (del militant d'esquerres, del progre, de la puta magribina, del nou indià fracassat, de la dama jueva, de la periodista innocent, etc.) que tenen diversos escenaris (el Clot, Badalona, Gràcia, el Raval, l'Eixample, Europa, Amèrica). Amb les vides creuades d'a- quests personatges hiperactius, sense límits físics, temporals o psíquics, l'escriptor lliga la fràgil trama d'una ciutat. I aprofita els seus pensaments, fantasies i converses per vehicular les pròpies fílies i fòbies. Es fa una critica polítics, intel·lectuals, escriptors i gent de teatre. Evidencia les mancances del govern i manifesta el desencís davant la Transició. L'obra és, alhora, un vehicle per a les idees pròpies i alienes, i una reflexió sobre la novel·la. A l'escriptor li interessa allò que conta i com ho conta. Per això, rebutja els clixés, les mistificacions, les fórmules per reproduir un món versemblant. Es replanteja el punt de vista, el temps, l'espai, el discurs narratiu. I busca la forma literària més adient per representar una realitat complexa.
Tornar