15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

La terra retirada, la ciutat conquerida

Article publicat al diari “Avui” el 18/04/02 per Aida Segura

Mercè Ibarz ara viu a Barcelona. S'ha allunyat, encara que només sigui literàriament, de Saidí. Aquest poble de la Franja de Ponent on va néixer era el protagonista de les seves dues anteriors novel·les, també publicades a Quaderns Crema. La terra retirada se centrava en els canvis que havia patit la zona en passar del secà al regadiu: la substitució del bestiar per la fruita i amb ella l'arribada dels calers i la possibilitat d'anar a estudiar a ciutat. La palmera de blat, ja més novel·la que reportatge novel·lat, posava l'èmfasi en les particularitats dels habitants del poble, explicant la història d'una periodista que ha de tornar a casa per enterrar el seu avi. Entremig d'un component oníric destacable, una constant en la seva obra, Ibarz reflexionava sobre la guerra de Bòsnia.

A A la ciutat en obres, format per tres peces autònomes però que tenen més d'un element en comú, l'autora continua demostrant les grans possibilitats literàries que veu una persona sensible en les coses aparentment banals i quotidianes. Al primer relat, "En un mar vegetal", s'intueix el retrobament en els somnis i en la realitat de dues amigues a l'umbracle de la Ciutadella, un "dia de fronteres entre l'il·limitat i l'esdevenidor". Hi apareix també un vell taverner viatger, que sent en la pintura cubista de Braque les terrasses d'arròs de les Filipines, "d'una bellesa i d'una perdició molt grans".

"Si els edificis de la ciutat poguessin parlar no podríem dormir. Dormim perquè les cases tenen pietat de nosaltres", llegim a "Fragilitat de les parets". Una taca d'humitat serveix d'excusa per recordar una amiga morta de càncer i reflexionar sobre les transformacions urbanístiques de la ciutat, "que no deixen ni estendre roba, ni veure cossos a la finestra pensant en les seves històries, ni mirades xafardejant la cosa pública". Buscant l'origen de la taca, la protagonista coneixerà una inoblidable "filòsofa d'escala", vella i cega.

En l'últim relat, "El contracte", una periodista sacrifica la llibertat que li dóna treballar d'autònoma a canvi de la vella aspiració de catorze pagues l'any i vuit hores diàries. El primer dia de feina com a redactora en cap d'una publicació es troba amb una amiga, antiga activista política i cultural. Mentre la protagonista veu com s'esfondren els seus somnis d'aconseguir un contracte laboral, la seva amiga es va morint d'un tumor al cap. I a darrere hi ha el pas del temps que espatlla les relacions i la gent, i una reflexió subjacent sobre l'explotació en el món del periodisme, amb la seva caterva de becaris que perden l'esperit crític i els pantalons per quatre rals.

DISTANCIAMENT

Quan d'aquí a uns anys vulguem saber com era la vida en la Barcelona del tombant de segle, de portes endins i de portes enfora, podrem rellegir aquestes tres peces a mig camí entre l'evocació poètica i la crònica social. Escrites amb una certa fredor i un cert distanciament, això sí. Però són la fredor i el distanciament de l'elegància, d'una prosa distingida i de gran qualitat.

Tornar