Biografies
Ibarz, Mercè
Mercè Ibarz va néixer l'any 1954 a Saidí, població de la comarca del Baix Cinca on hi va viure fins als 14 anys. Va estudiar el batxillerat elemental al seu poble. Mercè Ibarz va ser la primera dona de la seva família que es va poder desvincular de les feines lligades a la terra.Va anar a viure a la capital del Segrià durant tres anys, per estudiar-hi el batxillerat superior i el preuniversitari. Amb els estudis secundaris acabats, es va instal.lar a Barcelona l'any 1971 on es va matricular a Facultat de Ciències de bon començament i en va acabar els estudis formant part de la primera promoció de periodistes amb titulació universitària. L'any 1975 Mercè Ibarz va guanyar el premi de periodisme Crida als escriptors joves, convocat per la revista Serra d'Or, amb un reportatge sobre el Baix Cinca. Amb l'aval del premi, a punt d'acabar la carrera i amb l'experiència adquirida en la revista universitària en què col.laborava, va entrar a treballar al diari “Avui” i va formar part de la secció d'Espanya fins al 1981, coincidint amb l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer. A partir de llavors, i fins al 1986 que va abandonar el diari, va estar adscrita a la secció de Cultura. Després publicà uns articles a la revista “L'Avenç” sobre la història de l'organització terrorista ETA. Fruit d’aquest treball en fou el volum Breu història d'ETA (1959-1979), publicat l'any 1981. L'any 1986 va entrar al “Diari de Barcelona” on es va estar fins al 1989. El primer any va treballar a la secció d'Espanya i, els dos següents, a la de Televisió. L'experiència de tractar els temes vinculats al món televisiu va ser molt profitosa, ja que van coincidir en poc temps diversos canvis que van convulsar el sector audiovisual, com ara els inicis de TV3 i de les televisions privades. Un cop finalitzada l'etapa al "Diari de Barcelona", es va embarcar en una aventura nova, que encara l'ocupa en l'actualitat: va començar a col.laborar a “La Vanguardia” en qualitat de free-lance. Es va especialitzar en periodisme cultural, amb reportatges per a la revista dominical del diari, el Magazine. Posteriorment, i des de la seva creació, col.labora amb articles per al suplement “La Revista”, d'aparició més recent. Entre els seus reportatges de temàtica cultural, destaca una sèrie d'articles sobre museus. El fet de deixar de formar part de la redacció d'un diari va permetre a Mercè Ibarz dedicar més temps a l'escriptura de textos no lligats a l'actualitat diària més estricta. Va escriure una biografia de Mercè Rodoreda, titulada Mercè Rodoreda. Un retrat, que va ser publicada l'any 1991 per l'editorial Empúries, i va iniciar també la composició de textos de creació literària. La seva primera novel.la, La terra retirada (1993), va sorgir arran d'un suggeriment de l'escriptor Hèctor Moret, qui li va demanar un text per publicar-lo a la col.lecció "Quaderns de la Glera", de Calaceit. La novel.la, però, després de publicar se a Calaceit, va cridar l'atenció de Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema, que la va incorporar al catàleg de la seva editorial, igual que la segona obra de Mercè Ibarz, La palmera de blat (1995). La terra retirada va guanyar, a més, el premi Humbert Torres 1994, atorgat pel l'Institut d'Estudis Ilerdencs i Òmnium Cultural. També en aquesta època va començar a alternar l'escriptura amb la pràctica docent. Entre el 1991 i el 1993 va impartir classes de l'assignatura Redacció periodística a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Quatre anys més tard, es va incorporar a la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, on fa classes de les assignatures Taller de fotografia documental i Història de l'audiovisual a Catalunya. En paral.lel, Mercè Ibarz va redactar la seva tesi doctoral, que, amb el títol "Buñuel documental. Tierra sin pan i el seu temps", se centra en l'estudi de l'obra del director de cinema aragonès. L'any 1996 Mercè Ibarz es va integrar al Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club. Ha publicat Cartografies del desig. 15 escriptores i el seu món (1998) i Memòria de l'aigua. 10 escriptores i el seu món (1999). La seva darrera obra és A la ciutat en obres (2002)
Tornar