15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Viatge als orígens

Article publicat al diari “Avui” el 07/06/06 per Joan Agut

Francesc Candel és un jove escriptor de 80 anys que va néixer a Casas Altas, Racó d'Ademús, el 1925. De molt petit va arribar a Barcelona, a un barri on la ciutat canviava de nom. Veí de les Cases Barates de Can Tunis, Candel va assolir la fama com a escriptor amb la novel·la Donde la ciudad cambia su nombre (1957), llibre que va causar una veritable commoció al seu barri. L'any anterior, Candel havia publicat Hay una juventud que aguarda, i després no ha parat de publicar fins a assolir la xifra de més de cinquanta títols.

Un altre dels llibres més significatius de l'autor és Els altres catalans (1964), gràcies al qual Paco Candel esdevindria la veu i la consciència dels immigrants de la postguerra. De formació catòlica amb idees progressistes, Candel va ser senador en la primera legislatura democràtica (1977-1979) i posteriorment va ser regidor a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en representació del PSUC.

Primera història, primera memòria és el volum inicial de les memòries de Francesc Candel. El llibre comprèn des dels primers records de l'autor fins a les escoles que va freqüentar fins a l'adolescència. Candel ens explica les seves aventures infantils a les Cases Barates, envoltat de personatges pintorescos, víctimes com ell de la misèria. Evoca els fets del 19 de juliol del 1936 i dies posteriors amb els anarquistes amos del carrer, alguns assassinats i la crema d'esglésies. La Guerra Civil, vista amb els ulls d'un nen d'onze i dotze anys, entra en els escenaris de la memòria de manera molt viva, especialment els bombardejos que va patir Barcelona. La derrota de la República i el nou règim de Franco ens és explicat amb els canvis que es produeixen al barri, amb l'eclosió dels falangistes, que rapaven al zero i administraven oli de ricí als vençuts, i l'obertura de les esglésies amb sacerdots integristes i severs. Una bona part del llibre, com a cloenda, Candel la dedica a les seves escoles, amb els mestres que va conèixer i els seus condeixebles.

Les memòries de Paco Candel traspuen tendresa. La seva mirada és neta i sense rancor, els seus judicis, quan en fa, volen ser equànimes. La lectura del llibre és una delícia, perquè Candel utilitza el mateix estil que fa servir per a les seves obres de ficció: un llenguatge directe, planer i ocurrent. Alguns tocs d'humor i d'ironia acaben perfilant un llibre que es fa curt al lector. Compartir unes hores amb la bonhomia de l'escriptor de les Cases Barates és tot un privilegi perfectament recomanable.

Tornar