Documentació
La Barcelona dels Candel
L'escriptor Francesc Candel, amb el seu llibre Els altres catalans, ja va contraposar al seu dia els grans esdeveniments amb el fenomen de la immigració, també com a element bàsic en la conformació de la ciutat de Barcelona. Aquell llibre de referència era un estudi sociològic, mentre que ara l'escriptor rebla el clau amb la primera part de les seves memòries, Francesc Candel. Primera història, primera memòria (Ed. 62).
El seu objectiu no és fer una biografia de la Barcelona contemporània, però a través dels relat dels seus primers quinze anys de vida ens obre els ulls a una Barcelona desconeguda per a molts. La Barcelona de Can Tunis, la de les Cases Barates o la de les grans extensions plenes d'horts. En definitiva, la Barcelona dels Candel. La que van viure molts immigrants vinguts d'arreu de l'Estat a principis o a mitjans del segle XX, que van redibuixar la composició social de la ciutat.
El periodista Josep Maria Huertas Claveria va presentar ahir el llibre, acompanyant l'autor i els editors Xavier Folch i Josep Maria Castellet. Amic seu des de fa anys i gran coneixedor de la seva obra, Huertas va advertir que "Candel ha anat nodrint de les seves vivències tota la seva creació literària". Segons Huertas, "parla de coses molt entranyables, però també molt dures, i ho fa sense escandalitzar".
El periodista assegura que això és fruit del "talent literari" de Candel, "que té una capacitat innata per explicar de forma senzilla i natural una quotidianitat que sovint no té res de simple". Segons Huertas, "en literatura és molt difícil fer les coses fàcils, i ell ho aconsegueix".
Francesc Candel va arribar a Barcelona amb els seus pares quan només tenia dos anys. L'Exposició Universal del 29 era a tocar i calia molta mà d'obra. El primer capítol del llibre correspon als anys de la República, quan el protagonista comença a tenir consciència del món que l'envolta. Són anys que recorda de forma especialment entranyable gràcies al respecte que s'havia guanyat "el clan dels Candel". Segons l'escriptor, "vaig tenir una infància divertida, emocionant, en què vaig sentir-me molt estimat, defensat i emparat per tots els meus".
D'aquella època recorda especialment els robatoris, que "eren el nostre pa de cada dia", i les batudes contínues que feia la Guàrdia d'Assalt a la zona de les Cases Barates. En un moment del llibre l'autor explica com la policia, més que documentació, demanava veure les mans: "Si les tenies suaus, sense durícies, quedaves detingut. Es vivia sempre a la defensiva i com acorralat".
Després vindria la violència de la Guerra Civil. Candel en té la data de l'esclat ben present, tot i que més que el 18 de juliol del 1936, a ell li ha quedat gravat el dia 19. "Era un diumenge i feia sol, un sol calorós, enganxós, canicular, rabiós, i nosaltres l'endemà marxàvem de campaments a Sant Julià de Cabrera, però de seguida vam veure, aquell matí, que allò se n'havia anat en orris", escriu.
La dictadura a Can Tunis
Després vindria la dictadura i Can Tunis passaria a dir-se Casa Antúnez. La gana va ser la protagonista durant anys, com ho demostra l'anècdota que Candel situa el 26 de gener del 1939, quan a la seva família a l'hora de dinar només hi havia set olives per cap i els seus pares van dir que ells no tenien gana.
"Els fills vam menjar-nos totes les seves olives, malgrat que no enteníem com podia ser que no tinguessin gana", recorda Candel, amb una d'aquelles històries senzilles que protagonitzen un llibre que vessa tendresa, malgrat la dificultat dels temps viscuts.
Després en vindrien d'altres igualment intensos, però això ja serà matèria d'un altre llibre.
Tornar