Obres
Der ewige Spierer
Der ewige Spierer és una novel·la del 1930, traduïda al castellà amb el nom d’El eterno burgués. La primera part descriu la història d’Alfons Kobler, un jove que viu de negocis bruts i que amb els diners que ha reunit, abandona Munich i es dirigeix a l’Exposició Mundial de Barcelona de 1929, on es proposa comprometre i obligar a casar-se amb ell a una rica hereva. Durant el viatge en tren, Kobler té ocasió de conversar amb diferents passatgers, un corol·lari de petits burgesos de tots tipus, cadasacun dels quales presumeix de tenir bons sentiments i honradesa política, malgrat que en el fons solament pensin en el seu propi èxit i plaer. A partir de Verona, Kobler té com a company de viatge a Rudolf Sclímitz, un periodista vienès de autor, en la seva joventut, de poesies decadents i defensor, en l’actualitat, de confuses tesis sobre el paneuropeismoe. En arribar a Marsella, visiten junts el barri dels bordells; a la tèrbola heterogeneïtat ètnica dels seus habituals habitants l’autor contraposa, amb efectes irònics, visions impregnadas d’un fals humanitarisme. En arribar a Tarascón, entra en el compartiment ocupat per Kobler i Sclímitz una dona joven i elegant, filla d’un ric industrial de la conca del Ruhr. Kobler creu que ha trobat una presa i comença a fer-li concienciosament la cort. A Barcelona, la sigueix a un hotel de luxe i al dia següent, comença a gastar diners amb la finalitat d’impresionar-la; passa la nit amb ella i creu que està a prop d’aconseguir els seus plans. Però al matí següent la dona s’acomida fredament, dient-li que ha de trobar-se amb el seu promès, un milonari americà. Decebut i quasi sense diners, Kobler torna a Munich. En la segona part de la novel·la apareix una vella amiga de Kobler, Anna Pollinger, empleada en una casa de lloguer de cotxes; en quedar-se sense atur es veu obligada a posar com a model per a un gravador i després es prostitueix. Finalment, troba un bon home que le proporciona feina i li permet refer una vida ordenada i honesta. En aquesta novel·la l’autor es proposa retratar la nova classe mitjana sorgida després de la dissolució del món burgès de l’època guillermina, d’un proletariat desarrelat en fase de aburgesament; pretén proporcionar en forma de novel·la, alguna contribució a la biologia d’aquesta nova burgesia en formació, oposant-la als burgesos del vell estil. La llengua és conscientement senzilla i es basa en els models lingüístics del sud d’Alemanya; els seus nombrosos personatges secundaris, dibuixats amb pinzellades incisives i segures, molt sovint són reduïts a caricatures i els diferents episodis es succeixen amb fluïdesa.
Tornar