Documentació
Eros a soles
Hi ha molts poetes a Barcelona que només pel fet de no haver nascut en aquesta ciutat, i encara que hi visquin des de la seva infantesa, no són considerats barcelonins. Aquest és el cas del poeta d’origen suís Rodolfo Häsler (Santiago de Cuba, 1958). Fins ara ha publicat: Elleife (Primer permi Aula de Poesía de Barcelona 1992), De la belleza del puro pensamiento (1997) i el recent editat a Màlaga Poemas de la Rue de Zurich. La proposta poètica de Häsler redunda sempre en una preocupació per sentir la bellesa com idea del sublim, apoderant-se d’un estat de satisfacció que només pot ser autèntic a través de la intel·ligència. Si a això hi afegim la reivindicació de la passió com a estat perenne per arribar al plaer a través d’experiències eròtiques, aquelles que només es poden simbolitzar als braços de l’amor, ens trobarem amb un autor original pels seus plantejaments, almenys aquí i ara.
SIMBOLITZACIÓ
Però no estem parlant d’una poesia només amorosa, el grau de simbolització que hi ha darrere de cada vers ens obliga a pensar en una intenció que transcendeix el tòpic d’Eros. Häsler dóna forma amb les seves paraules a l’aventura de viure en un món on l’angoixa no és possible: “La belleza me atropella la vida, / así como la obra de los poetas que amo con delirio, / pues el resto ocurre muy lejos de nosotros, / en este primer día robado a las tinieblas, / y en tu garganta, acostumbrada a la palabra, / la bendición se inclina”. Així, la veu del poeta va sembrant, amb algunes imatges de caire decadentista, d’altres com he dit abans, plenes de simbolisme, un discurs ple d’alguna cosa que es podria definir com l’erotisme idealitzat. Aquest breu poemari està dividit en tres parts, Los hermanos extranjeros, Yo le robé las joyas a la marquesa i Suite en Tánger. A cada una l’enfocament temàtic és diferent (els mateixos títols ens en donen la clau). Això no obstant, en totes el subjecte poètic busca l’emoció de l’amor, unes vegades entre alguns elements de la naturalesa (el foc, l’aigua) i d’altres en el record que desprenen algunes ciutats per al poeta (Madrid, Santiago de Cuba, Tànger). La recerca de la comunicació amb el cos de l’amant sublima el fet de la creació poètica i existeix als poemes com a correlat seu: “Seré el enviado de la deidad / el portador de la felicidad desde su andrógino paraíso/ hasta mi cuerpo que degustas (...)” Una poesia com aquesta, més a prop del model estètic del plaer islàmic (recordem les formes arquitectòniques que ens van deixar els àrabs, les joies i teles o el món dels sabors), ens fa dirigir la mirada cap a altres llocs on probablement l’execució d’alguns actes quotidians (menjar, beure, mirar...), provocarà una alegria d’ànim sempre estimulant. Per això sostraure’s de la realitat en el seu aspecte sòrdid per donar-li relleus de desbordant sensualitat és cosa que només poden fer certs poetes.
Tornar