Documentació
Jardí de les delícies (sexuals)
Els germans Goytisolo, José Agustín, Juan i Luis, han estat d’actualitat aquestes darreres setmanes. La dramàtica mort accidental de José Agustín gairebé ha coincidit amb l’aparició de l’obra de Miguel Dalmau Los Goytisolo, finalista del premi d’assaig d’Anagrama de l’any passat, i amb la publicació de la darrera novel·la de Luis, Escalera hacia el cielo. Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) és un autor que des de Las afueras, de 1958, ha publicat una dotzena de llibres. Forma part, des de 1994, de la Real Academia i les seves novel·les Estela del fuego que se aleja i Estatua con palomas van merèixer els premis de la Crítica i el Nacional de literatuta respectivament. Luis Goytisolo, juntament amb els seus germans, forma part de l’anomenada Escola de Barcelona, que inclou noms com Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Barral, Gil de Biedma, entre d’altres. Els Goytisolo són fills de la burgesia i sempre han exercit d’antiburgesos. Luis fou militant comunista i els tres germans van destacar com a actius antifranquistes. En una certa manera formaven part de la generació que omplia el Boccaccio, signava manifestos i, si calia, anava a parar a la presó. Escalera hacia el cielo és una novel·la de costums, un retrat més del món d’uns certs professionals dels nostres dies –fotògrafs, periodistes, publicitaris, productors de cinema, advocats– a cavall entre Madrid i Barcelona. L’esquema de la novel·la gira entorn de dues parelles, la formada per Patrick i María José, fotògraf i periodista, i per Beatriz Llorac i Estanislao Clemente, presentadora de televisió i productor cinematogràfic, i un solitari, Javier Lozano, creatiu publicitari. María José i Patrick es coneixen amb motiu d’una entrevista periodística a un escriptor, Martín Solé. El noi, tot i tenir la nacionalitat espanyola, procedeix de Sibèria i, a més de treballar com a dependent en un hipermercat, és fotògraf professional. Una sala d’exposicions de Madrid mostra les seves pertorbadores fotografies eròtiques. Beatriz Llorac, impressionada per les fotos, convida Patrick a una festa social amb el propòsit d’endur-se’l al llit. Després d’un clau salvatge en la més absoluta foscor la dona queda captivada per l’amant invisible i, com és habitual en el seu matrimoni, explica al marit les delícies amatòries amb “l’home inquietant”, que Estanislao identifica amb Javier Lozano. D’aquí neix un equívoc que acaba en no res perquè la passió amorosa de Patrick té com a destinatària María José i les somiades dolçors eròtiques entre l’home inquietant, Beatriz i Estanislao no passen de ser una quimera que no es realitza. El llibre de Goytisolo té una abundant dosi de sexe explícit. És una bona mostra de les pràctiques sexuals d’un determinat grup social la màxima ambició del qual, a part de l’èxit professional, és fer l’amor. Per emmarcar les trifulgues amatòries dels personatges principals, l’autor ens mostra la petita vida d’un escriptor mediocre d’èxit, els obtusos executius de l’híper Al Monte, la figura de la redactora en cap d’una revista, obsedida per les dietes, un advocat català, Sanromà, nostàlgic dels bars de la Barcelona vella que han desaparegut. I poca cosa més. Això sí, amb un final moderadament feliç: María José i Patrick se’n van a Gandhara, on continuaran la seva relació amorosa. Escalera hacia el cielo és una novel·la àgil, ben construïda, que apunta cap a confrontacions potser dramàtiques però que l’autor defuig de seguir per quedar-se en el joc irònic i realista, amb agudes percepcions de la vida moderna, bastant buida i superficial, on el sexe és entronitzat. Una obra que no aporta cap novetat en el panorama de la literatura castellana actual. Un simple divertimento.
Tornar