Obres
Las mismas palabras
Las mismas palabras narra el buit i la indolència de la jove i capacitada generació de la postguerra que viu en els nous barris residencials del centre urbà de Barcelona. La novel·la s'estructura en tres històries diferents que es desenvolupen alternativament i que coincideixen en el temps, de dilluns a dilluns d'una setmana de fnals de setembre, en què el dimecres es celebra el mercat de la Mercè; i en un lloc, Barcelona i el seu Barri xino, les Rambles, i en general el centre de la ciutat, juntament amb algun lloc de la Costa Brava. Rafael és un recent professor adjunt de la universitat que prepara un viatge a París. El dia de la Mercè va a les noces d'uns parents que es celebren en una localitat de la costa on visqué de petit. El seus passejos pel poble ens traslladen a la seva infantesa i a l'evocació de la guerra. Allí es suicidà Berta, el seu amor sercert.El diumenge viatja a París mentre espera el començament del curs. El dilluns ja no sabem res d'ell. Santi, fill d'un empresari tèxtil, s'interessa per l'art i per la publicació d'una revista, "Nosotros", així com els seus amics, amb quies reuneix tot sovint amb el pretext de planificar-la. El dia de la Mercè va amb ells a Tossa, a beure i a passar-ho bé, activitat que fan cada vegada que tenen ocasió. El diumenge Santi es dirigeix a la platja buscant l'esperit del mar. Les seves activitats i projectes culturals en realitat no semblen portar a res. Julia té vint-i-vuit anys, és pintora i treballa en una casa de decoració. Viu insatisfeta. Se sent desassossegada pels dies feiners i afectivament buida. S'encarrega, a més, de tenir cura del seu avi i a una vella criada. Tot això li produeix cert desequilibri qua ha de clamar amb estimulants. El dia de la Mercè va a la platja, on coneix i s'interessa per un estudiant, Antonio, en qui pensa la resta de la setmana i amb qui espera veure's el diumenge. Julia rep una trucada citant-la per aquella mateixa nit. Aquests són els principals personatges; tots ells tenen en comú la inutilitat d'allò que fan, l'abúlia, la reiteració de les seves accions i l'absència de plantejaments. No hi ha cap desenllaç; acaba la setmana i tot fa pensar que la vida seguirà igual.
Tornar