15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Falsa expectativa

Article publicat el 28/02/03 a “El Periodico” per Alicia Marina

El novel.lista de la ferida amb el seu país i amb ell mateix està a Telón de boca tan desdibuixat i amagat que amb prou feines se'l sent. O més ben dit, se'l sent però no se'l disfruta gens i, és clar, està a anys llum de la potència i plasticitat d'aquell arravatament que hi havia en les novel.les de la plenitud de Juan Goytisolo, el de Señas de identidad, el de Reivindicación del conde Don Julián o el de la cruesa autobiogràfica dels seus dos toms memorialístics, Coto vedado i En el reino de Taifa. Alguna novel.la recent tenia molt de la convicció d'escriptura de la seva millor etapa, com La saga de los Marx i fins i tot El sitio de los sitios, i tenia també molt de la determinació crítica i el mordent del seu millor assaig de crítica cultural (que no és, per descomptat, el d'anar a més o menys sinó el d'El furgón de cola o, fins i tot, el de Cogito interruptus). No ha estat una bona idea dels editors encapçalar la contraportada de Telón de boca amb una frase massa estupenda sobre el llibre perquè Goytisolo és un gran escriptor i la frase fa despertar l'expectativa d'estar davant, un altre cop, d'aquell gran escriptor. I, de fet, és al revés: aquesta novel.la al voltant de la proximitat de la mort, l'evocació de la infància i la consciència passavolant de la cosa divina serà lectura d'interès només per als que ja s'hagin donat el gustàs de llegir les millors obres de Goytisolo. La prosa d'aquest llibre està cansada, tot i que hi pugui haver algun dels eixos centrals de la seva obra. Espero que cap lector s'acosti a Goytisolo per primera vegada amb aquesta novel.la perquè ho podria pagar molt car. No Goytisolo, és clar, sinó el mateix lector, que potser abandonaria la curiositat per un dels mons novel.lescos més consistents i estimulants de la literatura contemporània espanyola, i això sí que seria un autèntic disbarat.

Tornar