Biografies
Goytisolo, Juan
Juan Goytisolo Gay (Barcelona 1931) Novel·lista i assagista. Ha representat la línia reivindicativa del realisme social: Juegos de manos (1954), Duelo en el paraíso (1955), Fiestas (1958), El circo (1958), La resaca (1959), Fin de fiesta (1964). Posteriorment la influència italiana en la seva obra fou substituïda pel nouveau roman. Cal remarcar-ne Reivindicación del conde don Julián (1969), Juan sin tierra (1975), Makbara (1980), Paisajes después de la batalla (1982), Las virtudes del pájaro solitario (1988) i La cuarentena (1991). També ha escrit llibres de viatges (Campos de Níjar, 1960; La Chanca, 1962; Estambul, 1989) i assaig (Problemas de la novela, 1959; Furgón de cola, 1967; Crónicas sarracinas, 1982; Contracorrientes, 1985; Aproximaciones a Gaudí en Capadocia, 1990) i les novel·les de tipus autobiogràfic Señas de identidad (1966), Coto vedado (1985) i En los reinos de Taifas (1986). El seu interès per l'islam, palès en bona part de la seva obra, li valgué, el 1993, la concessió del premi Nelly Sachs.La seva obra ha continuat amb Las virtudes del pájaro solitario (1987), un llibre a cavall entre l'experimentació i la mística i La cuarentena (1991), que remarquen el seu acostament cultural al món islàmic. En la línia d'acostament cultural al món islàmic podem situar també Cuaderno de Sarajevo (1993), sobre la guerra a l'antiga Iugoslàvia.
Tornar