Documentació
Cicle del Pallars
Amb el símbol clar de la pedra de tartera, és a dir, de tot allò que, assegurat en un ordre estantís, és arrossegat irremissiblement cap a l'oblit, Maria Barbal ha novel.lat el món desaparegut del Pallars Jussà. L'autora, inclosa en la generació dels setanta amb Solsona i Moncada, mostra una veu personal i madura, ara, per primera vegada, amb tot el cicle complet. Tenir aplegades aquestes tres obres permet veure l'evolució d'una ploma que no fa concessions a les modes i que porta l'impuls d'un llenguatge que s'arbora en els boscos del passat per assolir poèticament un present de memòria. Una narrativa que, a mans de les autores, té noms tan rellevants com Carme Riera, Núria Perpinyà, Mercè Ibarz i Imma Monsó, per dir-ne unes quantes de les que mostren fins a quin punt cal oblidar altres condicions per observar obres de qualitat indiscutibles.Pedra de tartera és si fa no fa una novel.la catàrtica, breu pel seu caràcter iniciàtic de descoberta i recuperació del món rural del segle XX. Se'ns hi presenta una vida lligada a la terra, una realitat humana avesada al sacrifici, en què els sentiments s'exposen només quan són assimilables a un ordre previst per les condicions naturals. La protagonista femenina, des del seu jo, repassa la seva vida, recupera la solitud de la noiesa i assimila els afronts d'uns fets històrics que li furten una felicitat fugissera. És la saviesa d'una veu que s'ha construït en l'exili de tot, en la creixença autònoma d'un cor que no ha cedit als altres perquè la vida rural comporta això, l'ascetisme de les passions més exaltades, la supervivència a través del silenci. Un món del tot matèric que arriba fins i tot a abastar la llengua: "I pensava que una llengua és com una eina que cadascú l'agafa a la seva manera, encara que serveixi per a la mateixa cosa". El principi matèric acaba, però, amb l'arribada a Barcelona d'aquesta dona que s'ha fet gran i passa a ser l'observadora de la vida dels fills. L'arribada a la ciutat comporta un ritme diferent, en la vida i en la llengua.Mel i metzines torna a ser una recuperació del paisatge i del temps de la pagesia, en la veu del seu protagonista, Agustí Ribera Galà. L'encàrrec d'unes memòries el confronta amb els seus orígens. Novament el personatge viu el seu exili formador, en sortir de la casa paterna sense haver acabat la infància, per anar a estudiar i treballar primer a Rialp i després a França. Els convulsos sentiments del noi s'acaren a un efectiu realisme de la vida rural que empetiteix sovint l'individualisme i l'afirmació dels personatges. A la ploma segura d'una prosa que avança planera s'hi incardinen escenes d'una poètica afinada. I el punt interessant de la prosa de Barbal és aquest: bastir el record sense nostàlgia, acceptant l'inevitable transcurs dels anys, dosificant un contingut lirisme amb una ferma voluntat de versemblança. Allò que Agustí Ribera acaba aprenent, després dels seus temps al camp d'Adge, i dels seus anys a París, és la qualitat de l'enyor, l'emoció que no permet a qui marxa tornar a ser mai de cap lloc. El sentit del gust, en els seus contrastos, conforma el teixit de les emocions i l'estructura narrativa. Aquesta darrera novel.la ens aprima la frontera entre el món atàvic i primitiu de taupaire i el de cuiner refinat de l'Hotel Durvan. Perquè ha conegut les metzines arriba a la mel. En aquestes obres els personatges sobreviuen gràcies a un equilibri de forces que els ve donat per un coneixement total de l'experiència.
PROJECTE DIFERENT
Càmfora, la darrera novel.la del cicle, hi trobem un projecte narratiu diferent. Una discussió familiar en un bar de poble és l'origen de la partida d'un jove matrimoni cap a Barcelona. La distància i els desavinguts i reiterats apropaments a la casa natal aniran descobrint una xarxa de silencis i ocultacions que enverina totes les relacions. El paisatge humà i les perversions provocades pel sentit de la propietat són l'eix d'aquesta última part del tríptic del Pallars.De món complet podem qualificar aquesta reedició que explica també el camí cap a la maduresa narrativa de la seva autora.
Tornar