Obres
Ritos de muerte
Ritos de muerte és una novel·la protagonitzada per la detectiu Petra Delicado, que malgrat haver estat una advocada brillant, exercint la seva carrera en un despatx amb el seu primer marit, abandona la seva carrera i entra en el cos de policia. Quan es separa del seu segon marit, es trasllada a viure en una caseta amb jardí en el barri del Poble Nou, a Barcelona. Vol arrelar-se en un lloc, tenir temps per cuinar, llegir, escoltar música; en definitiva, aspira a un canvi de vida. Anteriorment en el Poble Nou hi havia moltes indústries, que poc a poc van desapareixent, cedint el seu lloc a edificis de diseny amb zones ajardinades. La seva feina en la policía s’allunya molt d’allò que esperava. Fa una feina burocràtica en el departament de documentació i arxiu, publicacions i biblioteca. Sempre recordarà, no tan sols per la insòlita nevada que caigué sobre Barcelona, sinó pels esdeveniments que envoltaren aquest fenomen; malgrat que tot es presentava desfavorable —canonades geladas, geranis morts—, romangué a casa per a gaudir de bons moments: un bon llibre policíac i Chopin. Ningú coneixia la seva vida privada. Aquella nit rebé una trucada del comissari requerint la seva presència a comissaria. Un accidente patit per l’inspector González, que significà la seva baixa, li dóna el seu primer cas important. El comissari li presenta a qui serà el seu company, que estarà a les seves ordres: el subinspector Garzón, arribat de Salamanca, d’una cinquantena d’anys, gris que pensa que “ordres són ordres». Per altra banda, el subinspector Garzón la considera una intel·lectual de bona família. El cas consisteix a resoldre una violació. Una jove de disset anys, Salomé, ha estat violada en el barri de la Trinidad. Interroguen la noia, però no hi col·labora massa. L’han violada quan anava a buscar la seva mare, que treballa de cuinera en un asil d’ancians. No tenen pistes. En la violació hi ha un detall: hi hagué penetració, però no hi hagué lluita. A la víctima l’han marcat amb quelcom semblant a una corona de punxes, una forma similar a una flor. Es produeix una segona violació, al barri de la Verneda. La víctima és Patrícia, una jove de divuit anys, perruquera de professió. En aquest cas també coincideixen els trets del violador: home alt, aparentement jove i emmascarat. Tampoc hi ha senyals de lluita però sí la marca de la flor. Sigueixen sense pistes. Un dia apareix un home en la comissaria s’acusa del delicte. Petra el fa despullar i l’interroga despullat per tal que senti el mateix que senten les noies. Però tampoc ha estat ell. Es produeix una tercera violació, aquesta vegada en el barri de Gracia. Sonia, divuit anys, estudiant de diseny. Les mateixes dades físiques del violador. També la marca de la flor. Petra reuneix les tres víctimes per si poden revelar quelcom que els condueixi al violador. Però no aconsegueix res. La premsa comença a ficar-hi el nas i es publiquen articles desacreditant els inspectors que porten el cas. La quarta víctima del violador és una nena de casa bona de la part alta de la ciutat, la filla del senyor Masderius, un arquitecte famós, d’uns quaranta anys, que vol que los inspectors siguin destituïts. Els inspectors suposen que el violador pot tenir una mare dominant, que l’anula, perquè totes les seves víctimes són fràgils, primes i dèbils. A Petra i a Garzón els treuen del cas, cosa que dóna peu a una frenètica reacció per part de Petra davant del seu superior. Garzón es solidaritza amb ella, gest que mai hagués imaginat, perquè implica desobeir les ordres. Finalment, moguda per la vulgaritat dels programes del tipus reality show, on apareixen les tres víctimes violades, escriu una carta al comissari en cap. A les quaranta-vuit hores Petra i Garzón tornen a tenir el cas. Lúnica pista de què disposen és una pua de plata en la ferida de l’última víctima, que han trobat en practicar-li la cirugia per treure-li la marca. Gràcies a que la jove recorda que el violador l’havia punxat amb un rellotge, la pista els porta a un taller de joieria destartalat. El joier reconeix haver posat pues al rellotge. Té el telèfon del client. Pertany a un bar del barri del Clot. Tanmateix, els inspectors no creuen que sigui tan fàcil agafar el delinqüent. El joier record un detall del client, una dent negra. Juan Jardiel sembla ser la persona que busquen. És un repartidor que porta cervesa al bar del Clot. Va al bar, i en veure a Petra interrogant als amos, li dóna un cop de puny i s’escapa. Petra i Garzón van a casa de Jardiel, on troben a una mare dominant i a la seva cosina-germana-nòvia, Lluïsa, alta, forta, atlètica, de cabell negre i valenta, que viu en la mateixa casa on la criaren després que la seva mare es fugués amb el pare de Juan. Tot a la casa apareix amb un ordre exagerat, denota que hi hagut molta rigidesa en l’educació. Al cap d’una setmana, Juan és trobat mort amb cinc punyalades. Porta un rellotge normal que, segons Lluïsa, li havia regalat ella. Els inspectors comencen a estudiar la possibilitat que la mort de Juan l’hagi comès Salomé, una de les víctimes o el senyor Masderius, pare de la quarta víctima i que ara està als Estats Units. Els inspectors no tenen la simpatia de ningú. Els reality shows que se succeixen a la televisió presenten a la mare de Juan i a Lluïsa, la nòvia, que acusen als inspectors de la mort de Juan. A més, en el programa consideren que la participació d’una dona en el cas d’una violació mai pot ser objectiva. Els inspectors tornen a entrevistar les víctimes i al senyor Masderius. Ara sembla que hi ha una nova possibilitat que contempla Garzón: que el violador fos un conegut de Juan. Detenen Salomé perquè té una coartada massa dèbil. A més, té una actitud d’indiferència, fatalista, impròpia de la seva edat; però l’acusació no se sosté i sert en lliberta després d’haver pagat Petra la fiança. Al cap de poc temps apareix morta Salomé, violada i amb la marca. Però aquesta violació no és com les altres. Han utilitzat un objecte sense arestes per la penetració. No presenta mostres de lluita. Les indagaciones que es duen a terme pels bars de nit els condueixen a un establiment el propietari del qual resulta ser el pare de Juan. Aquest homre s’ha estat veient amb el seu fill l’ha amagat. El detenen, acusant-lo de ser el violador. Però la confessió del pare té la seva lògica. El fill l’anà a veure. Era el seu fill i l’amagà sense saber què havia fet. Després li confessà que era ell el violador i li ensenyà el rellotge. El portava posat la darrera nit. Abans de marxar feu una trucada telefònica però ignorava a qui. Quan el trobaren, el rellotge havia desparegut i en el seu lloc portava el que li havia regalat la seva nòvia. Aquesta confessió els alertà i anaren al supermercat on treballa Lluïsa. En l’armariet de la jove troben el rellotge de les pues i a ella la troben a casa, tranquil·la. L’honor de Juan era el més important de tot. Per això quedà amb ell i l’assassinà. Gràcies al programa de televisió sabia on vivia Salomé. També la matà i la violà, per tal que ningú pogué culpar a Juan. Petra Delicado torna a les seves antigues tasques d’arxiu, encara que de vegades Homicidis li demana alguna ajuda. Ara vol dedicar-se a casa seva, portar una vida tranquil·la. Garzón, un hombre sempre recte i mesurat, es troba ara amb un difícil dilema. Té tota la informació sobre contraban de tabac i li han ofert diners pel seu silenci. Diners suficients per a començar una nova vida en un altre lloc. Li demana consell a Petra i aquesta li diu que accepti els diners. Li fa pena que se’n vagi, però creu que serà millor per ell. Al cap i a la fi un inspector de Girona s’ha emportat la fama d’un cas que han resolt junts. El dilluns Petra torna a la comissaria. No sap si Garzón hi serà o no. El busca per totes parts. Finalment el troba assegut a la taula del despatx. Se’n van prendre un cafè. Ella sap que serà l’inici d’una llarga amistat.
Tornar