15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Article aparegut a “El Periódico” el 10/05/01, a cura de Estanislau Vidal-Folch

"La vida és una sèrie d'ombres mudables de les quals mai arribem a tenir cap certesa", diu un personatge al primer conte d'Alies Barcelona. La literatura de Pere Guixà capta aquests moments de transició entre la llibertat, la pèrdua, l'abandó i la supeditació a un ordre determinat, per precari que sigui, que fan possibles tant aquestes sensacions com els comportaments que hi són correlatius. Ja al seu recull anterior, ara fa dos anys, amb L'examen de l'autodidacte, celebràvem l'aparició d'un nou autor que sabia ficar el lector en les zones on es recerca el sentit de les coses. El que es deia aleshores es podria repetir ara. Si de cas, ara caldria insistir-hi més fort, per raons circumstancials: entre tantes novetats, moltes d'elles emparades pel màrqueting dels premis, notícies remarcables corren el risc de quedar ofegades.Guixà, amb aquest llibre, es confirma com a autor, amb la solvència dels 10 contes anteriors i dels 13 d'ara, amb la seva capacitat de descobrir vida allà on altres només hi veurien rutina, gràcies a la seva capacitat d'observació, les lectures i la reflexió d'una manera de narrar particular. La capacitat d'observació es mostra en petits detalls, quan descriu, per exemple, el significat d'un gest o d'una mirada. Les lectures traspuen en la profunditat, la seguretat i la densitat de la prosa. La reflexió, enmig de l'artifici, malda per servir-nos retalls de veritat.

Hi ha en aquest recull assumptes de l'anterior: enmig d'un estrany ambient turístic, ens torna a fer un còctel amb els mons del que hi és client i del que hi és operari; els edificis continuen tenint un poder molt evocador; les feines són experiències a termini i se'n dedueix una consciència individual personal enmig del teixit de la relació de grup. Apareixen nous assumptes: un acostament al món dels catòlics de les comunitats de base, per exemple, on es torna a reflexionar, com en altres contes, sobre què suposa pertànyer a una comunitat. I reincidències sobre la vida de la família, amb la mort de fons o el món de la minyona fent-hi companyia i, també, dins el marc d'una ciutat, Barcelona, que es buida a l'estiu omplint el lector d'interrogants.

Tornar