Documentació
Suavitat que fereix
Amb L'embolic del món, l'escriptor Pere Guixà (Barcelona, 1973) publica el seu tercer llibre de contes en l'interval de quatre anys, i amb el mateix nivell de solvència dels títols anteriors, L'examen de l'autodidacte (1999) i Àlies Barcelona (2001). A L'embolic del món hi ha màgia, hi ha poesia i hi ha un suau dolor davant la contemplació d'una bellesa que queda congelada en el temps. En els seus relats, Guixà aconsegueix grans efectes a través de quadres i imatges impactants. No és que l'autor no recorri a les metàfores, que n'hi ha, però aquestes són complementàries. El món que retrata Guixà no s'ha materialitzat encara o bé ja no existeix. Els seus personatges reviuen paisatges contemporanis que ens són familiars després d'una batalla, de l'últim acte o de les primeres temptatives. El protagonista pot ser un jove entrat en la vintena o un noi tot just arribat a la pubertat. Éssers que es mouen al marge i veuen una realitat tronada. Éssers que tenen pare i mare i oncle, però que ells no en són. Si hi figura gent gran, són uns iaios o unes iaies que s'ajusten a un marc sense límits, immens, amb un cert punt de devastació, de degradació del temps, sense arribar en aquest llibre a la catàstrofe. En els seus relats hi ha un cert to evocatiu, amb una inflexió nostàlgica: per una infantesa que ben bé no es vol recuperar, sinó en la qual s'entra i se'n surt contínuament. S'han perdut coses, encara que continuen molt vives i es miren, fins i tot les que es voldrien abraçar, amb incertesa, posant-les en dubte. Ja se sap de la felicitat dels infants en un món que no comprenen. Doncs, si no un model, Guixà podria ser, per la seva complexitat, un referent sobre com tractar la infantesa per a alguns escriptors de casa nostra. D'altra banda, una constant dels contes de l'autor són les feines dels protagonistes més adults. A la feina no hi ha rutina ni enveges. La tasca a fer es viu des del nomadisme. L'ocupació és una prova, aventura o experiència que es pot fer d'esma o per obscurs motius. La tècnica que utilitza Guixà és depurada. Els seus diàlegs creen ambients; un conjunt d'observacions de fets que s'apilen formant un decorat que ja per ell sol parla. Les el.lipsis, per la seva banda, demanen un lector que vulgui ser intel.ligent. En resum: a L'embolic del món tenim l'oportunitat de redescobrir Guixà mentre esperem anar-lo seguint en futurs nous reptes.
Tornar