Documentació
Retrat de l'època daurada de la burgesia catalana
El llibre recrea les vides de cinc generacions de la família de l'autor, una de les més poderoses de Barcelona. És un bon document per constatar que no n'hi ha prou amb el rigor de les dades d'un manual d'història per descobrir tota una època. Més enllà de dates i fets, hi ha un cúmul de pensaments, somnis, anhels, projectes i sentiments que s'esfumen ràpidament si no hi ha ningú que es dediqui a retenir-los en un paper. "Volia reconstruir un fresc i transmetre les emocions de l'època, més que no pas incloure-hi dades històriques". Baladía va escriure l'obra amb la intenció d'emocionar tant com el captivava la seva àvia quan li explicava històries familiars. A través d'una trentena llarga de capítols, l'autor ens presenta l'oncle Gip amb les seves extravagants festes, que va ser amic de Pla, Dalí i company de festes franceses amb el maharajà de Kapurthala; la seva besàvia Teresa Baladía, que encisava per la seva bellesa i va inspirar Eugeni d'Ors per escriure La Ben Plantada; la dramàtica història d'amor del besavi Jaume Baladía, que va ser un gran amic de Pompeu Fabra; la despietada existència de la tia Ramona i la força de les vivències d'Isabel Llorach. Tot plegat, juntament amb diferents anècdotes de l'època que guarneixen la vida dels seus avantpassats. La família Baladía, procedent de Mataró, va acumular un gran patrimoni amb l'èxit de l'empresa tèxtil Indústries Minguell, propietat que va dirigir la tia Ramona, vídua de Minguell. La creixent riquesa dels Baladía va permetre tots els capricis possibles: cases a diferents punts del territori català, Barcelona, Argentona -construïda per Puig i Cadafalch-, Cadaqués, així com residències a l'estranger i suites a hotels luxosos. Però l'excessiu luxe, el tren de vida i la deixadesa en els negocis per part d'alguns familiars va originar uns deutes que només van créixer. Abans que el temps ho esborri és un títol que costa de recordar quan el lector encara no ha llegit el contingut del llibre. Un cop finalitzat el passeig pel temps i coneguts els diferents personatges, amb el seu caràcter, les seves genialitats i excentricitats, el lector pot adonar-se que el títol hi escau com un guant a la mà.
Tornar