Biografies
Gimferrer, Pere
Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona 1945) Escriptor, traductor i crític literari. Es revelà com a poeta en castellà sota la influència d'Aleixandre i d'Octavio Paz: Mensaje del tetrarca (1963), Arde el mar (1966) i La muerte en Beverly Hills (1968), aplegats conjuntament a Poemas 1963 1969 (1979). Amb Els miralls (1970), inicià la seva lírica en català, que ha enriquit la seva sensibilitat i ha fet madurar els seus dons d'artífex. Reprenent trets de la tradició medieval catalana —Ausiàs Marc—, del simbolisme i el postsimbolisme (de Mallarmé a Saint John Perse) i de l'avantguarda (Pound), ha elaborat un món propi, de vegades difícil, on es combinen la interrogació sobre el sentit de la vida i de l'art, sota una imatgeria resplendent: Hora foscant (1972), Foc cec (1973), L'espai desert (1977), premi Lletra d'Or, i Aparicions (1981), reculls que aplegà al volum Mirall, espai, aparicions (1981), que inclou quinze poemes nous, Com un epíleg. El 1989 publicà el recull El vendaval, premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Literatura 1988 i Premi de la Crítica Serra d'Or 1989. Ha destacat, també, com a prosista: Dietari (1979-1980) (1981) i Dietari (1980-1982) (1982), Valències (1993), la novel·la Fortuny (1983, premi Ramon Llull, Joan Crexells), etc. Com a crític ha col·laborat en diferents publicacions i ha publicat La clau del foc (1973), La poesia de J.V. Foix (1974), Antoni Tàpies i l'esperit català (1974), Max Ernst o la dissolució de la identitat (1977), Miró, colpir sense nafrar (1978), Radicalidades (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980), Los raros (1985), Les Arrels de Miró (1993). Ha traduït al castellà Ramon Llull, Ausiàs Marc, Beckett, Sade, Brossa, Gabriel Ferrater, etc, i al català, Stendhal, Voltaire, Flaubert, Novalis, Oscar Wilde, etc. L'any 1985 ingressà a la Real Academia Española. Posteriorment ha publicat Les arrels de Miró (1993) i Valències (1993). Darrerament ha publicat L'obrador del poema (1996), la seva obra catalana completa (dietari complet i assaigs) i L'agent provocador (1998). Ha rebut els premis Nacional de cultura per Dietari complet (1997), Nacional de les lletres espanyoles (1998) pel conjunt de la seva obra i el Reina Sofía de poesia iberoamericana per Marea solar, marea lunar (2000). També ha estat nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998). L'escriptor Pere Gimferrer és elegit membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, ocupant la plaça deixada vacant per la mort de José María Valverde. L'escriptor Pere Gimferrer és guardonat amb el Premio Nacional de les lletres que concedeix anualment el Ministeri de Cultura espanyol. Pere Gimferrer és guardonat amb el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana, que concedeixen Patrimonio Nacional i la Universitat de Salamanca. És el primer escriptor en català que rep aquest premi, que es concedeix a qualsevol de les llengües que es parlen a Espanya i l'Amèrica Llatina. L'escriptor Pere Gimferrer publica l'antologia Marea solar, Marea lunar . Pere Gimferrer publica el poemari El diamant dins l'aigua (Columna) i un llibre en prosa que va escriure quan feia el servei militar La calle de la guardia prusiana.
Tornar