Documentació
Article publicat a la revista “Caràcters”, núm 3 per Juli Capilla i Fuentes
Gaziel Catalunya i la seua relació amb els pobles ibèrics va ser el tema central de l’activitat assagística del periodista i escriptor Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 1887 - Barcelona, 1964), més conegut pel pseudònim de Gaziel. A Quina mena de gent som —un aplec de quatre assajos entorn de Catalunya i els catalans, recentment recuperat per Edicions de la Magrana— Gaziel exposa la secular incompatibilitat entre els castellans i els catalans i fa una anàlisi de les «falles» —errors polítics— i les «pegues» —circumstàncies adverses imposades per l’atzar, pel «Fat»— que «han propiciat la realitat dissortada de la Catalunya actual». Tanmateix, el tema de la catalanitat és tractat per Gaziel des de la perspectiva simplificadora i reduccionista de la Catalunya estricta. Aquesta concepció restringida de la catalanitat és, a parer meu, un mal endèmic, una malaltia perniciosa, una rèmora insofrible que ens ha dut a una situació de paroxisme ideològic i polític i que posa en perill el futur de tots els catalans. I és que, com deia encertadament Joan Fuster, «és català el qui parla català» i qualsevol circumloqui que mire de no dir les coses pel seu nom no és més que un subterfugi covard, una aberració inadmissible, un intent de suïcidi. Després, en la intimitat de casa nostra, podrem dir-nos valencians, baleàrics, rossellonesos, etc. De portes enfora, però, cal dirnos catalans. Els espanyols han estat sempre més intel·ligents i primmirats a l’hora de fer concessions gratuïtes als particularismes regionals, i són ells, precisament, els qui s’esquincen les vestidures davant el mínim intent d’anul·lar les essències de la cultura i la llengua espanyoles, fins i tot quan es tracta de defendre-les enllà de les fronteres estatals (mireu, si no, el cas de Puerto Rico). Per tant, no podem negar-nos a nosaltres mateixos en uns moments i unes circumstàncies tan compromeses per a la llengua i la cultura catalanes si no volem ser definitivament assimilats pels nostres benvolguts, estimadíssims veïns esteparis.
Tornar