Biografies
Frame, Janet
Novel·lista i escriptora de contes neozelandesa. Va néixer a Dunedin el 28 d'agost de 1924, filla d'un enginyer ferroviari arruïnat. Va ser una estudiant solitària a la Universitat d'Otago, i va intentar suïcidar-se quan es va enfrontar a una perspectiva de tota la vida dedicada a l'ensenyament. Reclosa en un sanatori mental i diagnosticada equivocadament com a esquizofrènica, es va veure atrapada en una sèrie de tractaments deshumanizadores. En l'hospital va llegir voraçment els clàssics i va començar a escriure. Gràcies al seu primer llibre de contes, El llac: relats (1952), que va guanyar el premi Hubert Church de prosa, es va salvar d'una intervenció de psicocirugía. Frank Sargeson, influent autor neozelandès, li va deixar la seva pròpia cabana perquè acabés la seva primera novel·la, Los mussols no ploren (1957), en la que explora temes com el valor d'una persona o la frontera ambigua entre la salut i la bogeria. Frame contempla|preveu una societat inepta i parcial, incapaç d'enfrontar-se amb el desordre, la irracionalitat i la bogeria. Ha escrit onze novel·les, entre elles Rostres en l'aigua (1961), Ocells de pluja (1968), Vida en el Maniototo (1979) i Los carpatianos, que va guanyar el premi de literatura de la Commonwealth el 1989; quatre llibres de relats i apunts; un de poesia, El mirall de butxaca (1967), i el llibre per a nens Mona Minim i l'olor del sol (1969). Però la seva reputació crítica i la seva popularitat es van apuntalar amb la publicació de la seva autobiografia en tres volums Autobiografia (1989), que comprèn Hacia l'illa (1982), Un àngel a la meva taula (1984) i El enviat de la ciutat de vidre|cristall (1985), que va ser portada al cinema amb el títol d'Un àngel a la meva taula (1990) adaptada per Laura Jones i dirigida per Jane Campion. Les novel·les de Frame combinen una sinceritat absoluta amb l'experimentació literària, emprant el monòleg interior i un simbolisme elaboradament desenvolupat per reflectir la seva experiència personal d'inseguretat i l'aïllament d'aquells que senten que no tenen lloc al món 'normal'. El 1983 li va ser concedit el títol de comanadora de l'Ordre de l'Imperi Britànic.
Tornar